La Memòria Econòmica de Catalunya, que elaboren periòdicament les Cambres de Comerç i el Banc Santander, recull que al 2018 l'economia gironina va continuar recuperant-se.
El seu creixement va situar-se en paral·lel al de la mitjana catalana, ja que tant a la demarcació com al conjunt del país el Valor Afegit Brut, o el que és el mateix, la riquesa generada, va incrementar-se en un 3%.
Si s'analitza la situació del mercat laboral, l'informe recull que durant el 2018 l'ocupació al territori va créixer per sobre del 3% per cinquè any consecutiu. Però tot i això, les comarques gironines encara no han recuperat tots els llocs de treball que va destruir la crisi. Perquè això passi, segons assegura l'autora de l'informe, l'economista Carme Poveda, caldrà esperar encara fins al 2020.
"Si ens mantenim amb escenaris de creixement per sobre del 2,5%, és molt probable que aquesta previsió s'acompleixi", subratlla Poveda. A més, l'autora de l'estudi també explica que qui liderarà la creació de nous llocs de treball no serà la indústria, sinó els serveis vinculats a les empreses.
Per explicar-ho, Poveda posa en context les darreres xifres d'ocupació (les del segon trimestre del 2019). Si es mira l'evolució del mercat de treball per sectors, al llarg del darrer any i mig l'ocupació a la indústria gironina ha caigut fins a un 11,6%. I per contra, als serveis ha crescut en un 6,5%. "A més, s'ha de tenir en compte que aquest sector representa fins a dues terceres parts de l'ocupació", subratlla Poveda.
Per això, l'economista explica que seran els serveis els qui actuaran com a motor de creació de llocs de treball en els propers mesos. Ara bé, els nous contractes no arribaran pel comerç, que porta quatre anys estancat, sinó de la mà d'aquelles empreses que, precisament, treballen per a la indústria.
"Allà on es genera ocupació és en els camps de la tecnificació, la robòtica i la logística; i això fa que hi hagi una certa substitució d'uns llocs de treball per uns altres", concreta Poveda. "I si bé la indústria gironina recupera pes en termes de PIB i de facturació, no serà la principal generadora de llocs de treball, sinó que ho seran les empreses que li donen serveis", hi afegeix l'autora de la Memòria Econòmica.
L'estudi fet pel Consell de Cambres i el Banc Santander també recull, com no podia ser d'altra manera, la creixent obertura a l'exterior que té l'economia gironina. L'any passat, les empreses del territori van fer exportacions per valor de 5.241 milions d'euros i, com destaca Poveda, cada vegada hi ha més firmes que aposten per internacionalitzar-se.
En global, a les comarques gironines ja hi ha fins a 3.799 empreses que exporten. I d'aquestes, 1.210 fa més de quatre anys que venen a mercats exteriors (és a dir, que ho fan de manera regular). Sobretot, com concreta l'economista, es tracta d'empreses alimentàries –aquí, les càrnies tenen preeminència- i químiques.
Ara bé, Carme Poveda també subratlla que no totes aquelles firmes gironines que s'internacionalitzen són grans empreses. També n'hi ha de petites. "Es tracta d'aquelles que han exportat per menys de 50.000 euros al llarg del 2018", explica l'economista. En concret, van ser-ne 408 (un 2,6% més que al 2017).
Poveda també explica que, malgrat les tensions que pugui haver-hi al mercat mundial, és bo que les empreses del territori s'internacionalitzin. "Per una banda, perquè quan diversifiques mercats també tens més possibilitats; i per l'altra, perquè això també fa que siguin més competitives, més innovadores i també va lligat amb l'increment de la dimensió empresarial", concreta l'autora de la Memòria Econòmica.
Poveda no amaga que "òbviament", si la recuperació dels mercats exteriors s'estronca, l'economia gironina pot veure's "més afectada" que d'altres que no estiguin "tan internacionalitzades". "Però a la llarga, també es demostra que és bo que les empreses s'obrin a mercats exteriors", conclou.
