La fal·lera per anar a caminar a muntanya o per algun dels nombrosos camins de ronda al voltant de les platges catalanes ha fet disparar els rescats en aquestes zones a l'agost.
En total, han estat 239 les vegades que els Bombers han hagut d'anar a buscar algú que havia patit algun problema durant aquest mes, en què hi ha més turistes per les vacances d'estiu. Uns turistes que, a més, no s'equipen prou bé, i en molts casos no programen com cal les sortides.
De fet, molts d'ells improvisen la ruta, una decisió arriscada que en algunes ocasions acaba amb una trucada al Grup de Recolzament d'Actuacions Especials (GRAE). El seu caporal al parc d'Olot, Pere Planagumà, explica que habitualment fan serveis en zones com camins de ronda, on el turista hi va després d'haver anat a passar un dia a la platja i, per tant, amb un calçat i una roba que no és adequada.
Però els rescats més habituals continuen sent els de muntanya. Les zones de Vielha i Queralbs, al Ripollès, són les que registren més actuacions per part dels GRAE.
"A la muntanya cal tenir una bona planificació, anar ben equipat, no fer la ruta sol i haver mirat bé la meteorologia", assenyala Planagumà. Des que va començar l'any a Catalunya hi ha hagut 938 rescats, més de la meitat, 536, a muntanya.
Una dada destacada és la que es registra a les sis comarques gironines, on es fa un de cada quatre rescats del GRAE. L'Alt Empordà és la comarca amb més serveis (63), seguida de prop del Baix Empordà (61) i el Ripollès amb 54 – la meitat dels quals a Queralbs -. Les altres tres comarques són la Selva amb 37, la Garrotxa amb 22 i finalment el Gironès amb 14.
A la resta de Catalunya destaquen els 54 rescats del Baix Llobregat, i especialment la zona de Collbató, on se n'han fet 26 des de principi d'any. El Parc Nacional d'Aigüestortes, al Pallars Sobirà, també concentra bona part dels rescats. En aquesta demarcació se n'han fet una quarantena des del gener, la majoria a Espot i Alt Àneu.
Cal destacar també la important quantitat de serveis que fan els Bombers a les comarques centrals. Destaquen els 39 al Bages, 18 dels quals a Monistrol de Montserrat, els 30 de l'Anoia o els 34 del Berguedà, una vintena dels quals entre Saldes i Gòsol, just a la zona del Pedraforca.
Planagumà explica que dur el telèfon mòbil és "molt important si se sap fer servir". "Molts es pensen que per tenir-lo a mà ja estan salvats, i no és així". En aquest sentit, el caporal del GRAE destaca que sovint han d'explicar que els passin algunes dades per telèfon, com la localització o punts de referència, ja que amb la trucada no n'hi ha prou.
A més, Planagumà explica que hi ha moltes "zones negres" on es perd la cobertura i el que podria ser un servei més senzill s'acaba convertint en una recerca, que obliga a desplegar una quantitat important de mitjans durant hores i de diferents cossos d'emergències.
