L'any passat, els jutjats gironins van executar fins a 2.120 desnonaments arreu de la demarcació. D'un any per l'altre, la xifra havia crescut un 3,8% i ja en feia quatre que anava a l'alça.
Però aquest 2019 s'ha registrat un canvi de tendència. Ja es va començar a apuntar quan el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va fer públiques les dades del primer trimestre i ara, que ja es disposa de l'acumulat fins al juny, aquest descens es confirma.
Durant la primera meitat del 2019, la xifra de desnonaments ha baixat més d'un 15%. I dels 1.178 que es van practicar durant el primer semestre del 2018, ara s'ha passat a 995.
Sigui com sigui, però, al darrere de les xifres sempre hi ha persones. I allò que és innegable és que la crisi econòmica encara continua deixant molts gironins sense llar. Perquè de mitjana, al llarg d'aquesta primera meitat d'any, els jutjats han executat cada dia més de cinc desnonaments.
Dels 995 llançaments que s'han fet efectius, gairebé sis de cada deu (el 57,48%) són contra particulars i famílies que estaven de lloguer i que no han pogut afrontar les quotes mensuals. En concret, 572 casos. Però dins del global també hi ha un 27,83% dels casos (277) que corresponen a execucions hipotecàries; és a dir, que a més de perdre l'habitatge, aquests gironins veuen com se'ls queda un deute gairebé de per vida amb els bancs. Per últim, els 146 llançaments restants obeeixen a altres casuístiques.
A tot Catalunya, durant la primera meitat del 2019 s'han executat 6.990 desnonaments. Si es posen les dades en relació, això significa que d'aquests, un 14,2% s'han dut a terme a les comarques gironines. De fet, és el segon territori amb més casos de llançaments després de Barcelona (4.705), perquè a Lleida entre gener i juny se n'han fet 472; i a Tarragona, 818.
L'estadística del CGPJ també recull dades sobre les demandes per ocupacions il·legals d'habitatges. En aquest cas, qui les interposa són propietaris de pisos privats o bé ajuntaments que tenen habitatge social. I que veuen com algú ha entrat a viure en aquests habitatges sense pagar.
En el cas de les comarques gironines, durant el segon trimestre (entre abril i juny) els jutjats han rebut dinou demandes per aquest tipus d'ocupacions. N'han resolt setze i tenen 45 casos en tràmit.
Les dades sobre l'impacte que la crisi econòmica té als jutjats també analitzen l'evolució de les demandes per clàusules sòl. I en aquest cas, allò que se n'infereix és que la situació de col·lapse, si bé encara hi és, s'ha aconseguit començar a reduir.
A finals de juny, els jutjats gironins arrossegaven 844 reclamacions pendents de resoldre's. Una xifra sensiblement inferior si es compara amb la que hi havia a finals de març (aleshores, eren 1.156). Totes elles són de clients que han decidit denunciar els seus bancs perquè els retornin allò que els han cobrat de més a les hipoteques.
Durant el segon trimestre, els jutjats gironins han rebut 323 noves reclamacions per clàusules sòl. I n'han resolt gairebé el doble (en concret, 635) cosa que contribueix a rebaixar l'allau de casos pendents que s'arrossegava a la demarcació.
En paral·lel al descens de desnonaments, també millora la situació als jutjats mercantils. Durant el primer semestre del 2019, ha baixat el número de concursos de creditors (passant dels 55 del 2018 als 47 d'aquest any).
Allò que empitjora, però, són les demandes per acomiadaments de treballadors. En concret, entre gener i junt d'aquest any se n'han registrades 762, un 30% més que en el mateix període del 2018 (quan van ser-ne 586). Aquí, a més d'aquelles que fan referència a extincions de contractes, també s'hi inclouen les demandes per trasllat o modificació de les condicions de treball.
