Segons destaca la Generalitat, aquests bon balanç s'ha aconseguit "amb la fidelitat de les companyies, la captació de nous vaixells i la tasca de promoció internacional".
Una projecció, subratlla la Generalitat, que tindrà el seu punt àlgid el maig del 2020. Perquè aleshores la Costa Brava acollirà una de les assemblees internacionals de Medcruise, l'associació de ports amb tràfic de creuers a la Mediterrània.
Aquest 2019, per primera vegada, els ports de Palamós i Roses han tancat temporada a l'uníson. A Palamós, l'última escala l'ha feta el Marella Dream, que ha arribat procedent de Còrsega i aquesta tarda salparà amb destí a Palma de Mallorca. A bord porta 1.575 passatgers, majoritàriament britànics.
A Roses, la darrera escala l'ha feta el creuer Wind Surf. Ha fondejat a la badia procedent de França (en concret, del port de Sanary sur Mer) i aquesta tarda salparà cap a Barcelona. Hi viatgen 302 creueristes, la majoria dels quals són nord-americans.
Aquest 2019, el port de Palamós ha assolit un nou rècord per tercer any consecutiu. Ha rebut 54.208 passatgers, cosa que representa un increment del 18% respecte la temporada passada. En total, s'hi han fet 45 escales (una menys que al 2018). Segons subratlla Ports de la Generalitat, "l'augment de passatgers referma el lideratge d'aquest port dins del sector de creuers i li dona major projecció internacional".
La temporada ha tingut una durada de set mesos amb la visita de nou companyies de creuers. L'afluència més gran de creuers s'ha situat al maig (amb nou escales), seguit del setembre (amb vuit) i els mesos de juny, agost i octubre (amb set escales cadascun).
A Palamós, tres línies de creuers han copat el 77% de les escales de la temporada: la britànica Marella Cruises amb 25 escales (55%) i les nord-americanes Seabourn Cruise Lines amb set escales (15%) i Seadream Yacht Club amb tres escales (7%). Pel que fa a escales inaugurals de creuers, se n'han rebut tres: el Marella Explorer 2, el Marella Discovery 2 i el Marina.
Pel que fa al perfil dels turistes, el 80% han estat britànics, el 8% nord-americans, el 4% alemanys, el 3% irlandesos, l'1% australians, l'1% canadencs i la resta, de diferents nacionalitats. Els creueristes que han desembarcat a Palamós han optat per fer excursions a Pals, Peratallada i Púbol, Tossa de mar, Girona, Platja d'Aro, Figueres, Empuriabrava, Begur i Besalú. Alguns d'ells, a més, com destaca Ports, "han optat pel lloguer de bicicletes elèctriques amb les quals han fet alguna via verda de l'entorn".
El port de Roses, on la majoria dels vaixells fondegen a la badia, ha tancat temporada amb 2.535 passatgers, cinc escales i la visita de quatre companyies. Aquí, un 70% eren britànics, un 18% nord-americans, un 4% alemanys, un 3% canadencs, un 1 % australians, un 1% irlandesos i la resta, de diferents nacionalitats.
Pel què fa a les excursions, les més sol·licitades han estat a Banyoles i Besalú, Cadaqués, Girona i Figueres. Els turistes també han llogat bicicletes elèctriques i, aquí, també n'hi ha alguns que s'han decantat per fer pescaturisme (acompanyant vaixells a pescar).
De la temporada a Roses n'ha destacat l'estrena d'una línia de creuers de luxe nord-americana, Crystal Cruises. Precisament, va ser qui va fer la primera escala de la temporada amb el vaixell Crystal Esprit. A més, subratlla Ports de la Generalitat, Roses ha continuat "diversificant companyies amb una escala del creuer Marella Discovery 2, de classe estàndard".
El port rosinc ha rebut quatre companyies de creuers de luxe i una companyia de categoria estàndard. Les línies de creuers que han visitat Roses aquest any han estat les nord-americanes Crystal Cruises, Seadream Yacht Club i Windstar Cruises i l'europea Marella Cruises.
L'impacte econòmic estimat de l'activitat de creuers al territori ha estat de 4,1 milions d'euros, segons un estudi de l'Associació Internacional de Línies de Creuers, que estima que cada passatger que desembarca gasta una mitjana de 62 euros i cada tripulant, 23. A més, s'han d'afegir 6 euros per passatger per la despesa vinculada al vaixell en concepte de serveis portuaris.
