En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

L'entrada del Bisbat de Girona. / Foto d'arxiu (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Coincidint amb què aquest diumenge se celebra el Dia de l'Església Diocesana (més conegut com la Jornada de Germanor) el Bisbat de Girona ha fet pública la memòria del 2018.

Recull els ingressos i despeses de la diòcesi, però també dades sobre l'acció pastoral, litúrgica, social i educativa que fa l'Església a les comarques gironines.

L'any passat, la diòcesi de Girona va ingressar 11.984.842,94 milions d'euros. I segons destaca el Bisbat, el 60% d'aquesta quantitat va provenir de les aportacions dels fidels, bé siguin directes o indirectes. En concret, del total, el 35,9% procedia de col·lectes o donacions, i el 23,66% de marcar la corresponent creueta a la declaració de la renda.

La resta d'ingressos procedien de diverses fonts: els que genera el patrimoni i altres activitats (14,85%), els extraordinaris (12,07%) o els corrents (9,16%). A més, l'Església també ha hagut de buscar finançament (perquè el 4,47% restant prové d'aquesta via).

Pel què fa a despeses, gairebé la meitat dels recursos de la diòcesi es van destinar a accions pastorals o assistencials (45,67%). Un altre 26,42% dels 11,9 MEUR van anar a parar a conservar edificis propietat del Bisbat i un 27% es van destinar a retribucions i despeses del clergat i el personal seglar.

Segons recull la memòria del 2018, la diòcesi de Girona compta amb més d'un miler de religiosos que atenen les 394 parròquies i el conjunt de l'activitat pastoral. En concret, 135 preveres, onze diaques permanents, quatre seminaristes, 43 laics amb nomenament per presidir celebracions, 637 catequistes i 436 religiosos i religioses de les diferents congregacions.

Durant l'any passat, arreu de les diferents parròquies es van celebrar 2.703 baptismes, 1.543 primeres comunions, 327 confirmacions, 537 matrimonis i 4.315 exèquies.

La memòria també dedica un apartat a l'acció social que duu a terme el Bisbat de Girona. Aquí s'hi inclouen les principals xifres de Càritas, "el principal braç de l'acció social de l'Església Catòlica". Arreu de la diòcesi, l'entitat hi té distribuïts 50 centres, compta amb 67 projectes i programes, 135 professionals i 2.741 voluntaris. L'any passat, Càritas va atendre 22.502 persones i hi va haver 53.309 gironins beneficiaris dels seus programes.

D'altra banda, el Bisbat també compta amb programes específics de foment i gestió de l'habitatge social. A través de dues entitats, gestiona 630 habitatges protegits i 105 més destinats a majors de 65 anys (al centre Joan Suñer de Girona).

La memòria també recull com la diòcesi atén els joves, a través de l'àmbit de l'educació en el lleure. En total, a través de la Fundació Esplai Girona- Mare de Déu del Mont i l'escoltisme, la diòcesi compta amb set cases de colònies, 1.000 monitors i formadors i 5.000 infants i joves que participen als esplais o són membres dels caus.

Per últim, la memòria de la diòcesi també recull les dades referents als centres educatius (42, amb 22.681 alumnes) i aquells assistencials i socials vinculats o dependents de la diòcesi o de congregacions i instituts religioses (24, amb 135.223 persones ateses).

El Bisbat de Girona subratlla que les aportacions voluntàries dels fidels són "una peça clau perquè l'Església segueixi mantenint la seva tasca pastoral i social". I per això, amb motiu del Dia de Germanor, el bisbe de Girona la posa en valor.

A la seva carta setmanal, Francesc Pardo destaca: "Avui, per continuar fidels a la missió rebuda del Senyor, per mantenir els mitjans necessaris per oferir l'Evangeli, per celebrar la fe, per acompanyar i acollir les persones, necessitem la col·laboració econòmica de tots els creients i les persones de bna voluntat que valoren la tasca que realitzem".

A l'escrit, el bisbe de Girona també respon aquells qui critiquen l'Església "pels seus béns materials o 'tresors', afegint-hi que caldria vendre'ls i donar els productes als pobres".

El bisbe defensa la tasca litúrgica i pastoral de l'Església, hi diu que el seu "tresor és Jesucrist i les persones" i subratlla que administren "amb fidelitat a les finalitats dels béns rebuts" des del "deure de mantenir unes activitats pastorals i un patrimoni al servei dels pobles i persones".