L'anuari del BBVA analitza l'evolució de l'economia basant-se en el Valor Afegit Brut (VAB), un indicador que mesura tant la productivitat com la riquesa generada.
L'estudi recull dades del 2018 i conclou que l'any passat l'economia gironina va créixer, però que ho va fer de manera moderada. Perquè l'increment del VAB va ser de l'1,7% (gairebé deu dècimes per sota de la mitjana catalana, on l'augment es va situar en el 2,6%).
En termes de productivitat, l'estudi referma allò que ja va concloure l'any passat: que l'economia gironina ha deixat enrere la crisi i ja creix per sobre dels nivells del 2007. Ara bé, això no treu que el 2018 va ser un any de certa frenada, perquè en comparació amb l'anterior, el creixement va alentir-se (ja que al 2017, l'augment del VAB gironí va ser del 3%).
L'autor de l'estudi i catedràtic emèrit d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Oliver, explica que el comerç és un dels sectors que presenta "més debilitat". Perquè l'any passat, al conjunt de la demarcació, el seu VAB va créixer tan sols un 0,7%. I això, segons alerta el catedràtic, no es pot menystenir (perquè actualment el comerç representa fins al 20% del pes dels serveis gironins).
L'anàlisi del BBVA també recull com la indústria, un dels principals motors de l'economia gironina, també va alentir el seu creixement (perquè el seu VAB va passar d'augmentar un 3,8% al 2017 a fer-ho un 1,8% al llarg de l'any passat). Per a l'autor de l'estudi, Josep Oliver, això es deu al fet que les empreses agroalimentàries –que representen fins a un 30% del VAB industrial- van "créixer poc".
Però si bé en termes de productivitat l'economia gironina ha superat la crisi, no passa el mateix quan es parla de mercat laboral. D'ençà del 2007, la demarcació encara arrossega 15.000 llocs de treball perduts. I per recuperar-los, caldrà esperar encara uns anys.
Si bé fins ara es parlava que això s'assoliria entre el 2020 i el 2021, l'autor de l'estudi del BBVA tira encara més enrere aquesta previsió. I ara, Oliver ja diu que caldrà esperar com a mínim "entre tres i quatre anys" perquè l'economia gironina recuperi els llocs de treball que va destruir durant la crisi. En part, per les incerteses derivades de la situació internacional (com ara el Brèxit o els acords comercials entre Estats Units i la Xina).
A més, el catedràtic d'Economia també assegura que el gruix de llocs de treballs no els crearà la indústria (perquè en els darrers anys, s'ha automatitzat). Sinó que els crearan tots aquells serveis, precisament, vinculats a la indústria i a l'exportació. "Per exemple, en els camps del transport, les telecomunicacions, els serveis a les empreses, les activitats professionals i científiques...", concreta Josep Oliver.
L'anuari econòmic del BBVA també permet passar la lupa per comarques, i veure quines són les que més –i les que menys- van créixer durant el 2018. A la demarcació, sobretot, crida l'atenció que l'economia del Gironès pràcticament no va avançar. El seu VAB tan sols va créixer un 0,4% (en part, concreta Oliver, per la forta dependència del comerç que té aquesta comarca).
Al Gironès la segueix el Ripollès (amb un creixement del VAB de l'1,6%). I a l'altre costat de la balança s'hi situen el Pla de l'Estany i l'Alt Empordà. En aquests dos casos, el seu VAB comarcal va créixer fins i tot per sobre de la mitjana catalana (un 2,8% i un 2,7% respectivament). Segons Oliver, això es deu a la presència que té "la indústria" a les dues comarques.
