Girona ha presentat la diagnosi que servirà de guia a l'hora de redactar el futur Pacte Local de l'Habitatge.
Un document de fins a 800 pàgines que analitza amb profusió totes les dades referents a aquest dret bàsic, i que permet veure quina és la realitat del sector a la ciutat.
D'entrada, el regidor d'Urbanisme i Drets Socials, Lluís Martí, ha subratllat que la diagnosi recull que Girona té "un marge de maniobra relativament petit" a l'hora de créixer. Perquè l'actual planejament té un límit: permet que a la ciutat s'hi construeixin 6.616 nous habitatges, però no més.
Es calcula que, des d'ara i fins al 2026, Girona creixerà amb 700 habitants cada any. I això, indica l'estudi, suposarà que per donar cobertura a la població calgui mobilitzar entre 445 i 677 habitatges per any (fonamentalment, a través de noves construccions). Tenint en compte que Girona està "bastant encorsetada" –ha definit Martí- això suposarà que "sí o sí" s'hagin de fer polítiques d'habitatge conjuntes amb els municipis de l'àrea urbana.
Sobretot, ha destacat el regidor d'Urbanisme, perquè en aquests pobles encara hi ha terreny per córrer. "Girona tan sols té el 6% de les reserves de sòl disponibles que hi ha a tota l'àrea urbana", ha subratllat Marti. La resta –el 94%- es reparteixen entre els diferents municipis (entre els quals hi ha Aiguaviva, Fornells, Celrà, Quart, Riudellots de la Selva, Vilablareix o Vilobí d'Onyar).
La diagnosi del futur pla, a més, també posa una altra conclusió sobre la taula: que Girona arrossega dèficit d'habitatges destinats a polítiques socials. Actualment, a la ciutat n'hi ha 3.741, i tan sols representen el 7,1% de tot el parc d'habitatge que té Girona. Per complir les previsions que marca la Generalitat, aquest percentatge s'hauria de doblar d'aquí a quinze anys. És a dir, que cada any caldria incorporar fins a 235 pisos a la borsa.
I aquí, la situació és la d'un peix que es mossega la cua. La regidora de Drets Socials, Núria Pi, recorda que no és l'Ajuntament, sinó la Generalitat, qui ha de donar els recursos necessaris perquè es construeixin més habitatges de protecció. "Si ho hem de fer nosaltres, és impossible; però si ens arriba la dotació necessària, no hi tindríem inconvenient", ha afegit.
A més, en relació amb l'habitatge protegit, Pi també ha volgut posar de relleu una de les altres dades que recull la diagnosi. La regidora ha explicat que al llarg de la darrera dècada a Girona s'han construït 578 pisos protegits. I que si aquests se sumen amb els que s'han fet a Salt, els dos municipis "aporten més del 65%" dels que s'han construït a l'àrea urbana". Sobretot, tenint en compte que hi ha pobles on, durant aquest període, "no se n'ha finalitzat cap".
L'estudi que ha de servir de guia per al futur Pacte Local per l'Habitatge també analitza quants habitatges buits hi ha a Girona (prenent com a referència aquells que porten dos anys o més desocupats). Segons la darrera estimació, a la ciutat n'hi ha 772, que representen l'1,58% del parc.
La regidora de Drets Socials, però, ja ha advertit que no tots són habitables, perquè gairebé la meitat són massa vells per viure-hi. "El 44% d'aquests habitatges buits tenen més de 45 anys; i a aquesta dada s'hi ha de fer un esment especial, perquè és de rellevància", ha subratllat Núria Pi, en referència a què una gran part dels pisos buits no es poden destinar a acollir gent que es queda sense sostre.
La diagnosi no passa per alt que la crisi ha tingut un impacte directe sobre les polítiques d'habitatge. I per això, també recull dades sobre allò que ha fet l'Ajuntament de Girona a l'hora de pal·liar la problemàtica. Per exemple, que entre 2011 i 2017 s'han donat fins a 3.646 ajuts al lloguer, o que entre gener i octubre d'aquest any s'han destinat 138.000 euros a allotjaments d'urgència per a famílies vulnerables (en albergs, pensions o hotels).
L'estudi sobre l'habitatge a Girona també analitza quina és la realitat del mercat immobiliari. D'entrada, ja recull que tot i que la demanda de lloguers augmenti, l'oferta encara és baixa (perquè per cada habitatge que es lloga a la ciutat, n'hi ha 5,4 que es venen).
Ara bé, la diagnosi també posa de relleu que, ja al 2011, el 27,6% dels habitatges que hi havia a la ciutat eren de lloguer. "Un percentatge que se situava molt per sobre de la mitjana catalana, que era del 19,8%, i que gairebé fregava l'europea", ha destacat l'alcaldessa, Marta Madrenas. I si es prenen les dades del 2017 –ha continuat Madrenas- "a Girona es van registrar 33 contractes de lloguer per cada mil habitants, situant-se com a ciutat capdavantera en aquest aspecte en comparació amb la resta de Catalunya, Barcelona inclosa".
Deixant de banda percentatges, l'estudi també entra a analitzar preus. La diagnosi recull que, després de tocar fons amb la crisi, els lloguers van començar a remuntar, i que al 2017, a Girona ciutat el seu preu mitjà es va situar en 587 euros mensuals.
I aquí, ha destacat Marta Madrenas, hi ha una altra de les conclusions "inaudites" de l'estudi. Perquè si es posa en relació el preu del lloguer a Girona amb els de la resta de municipis de l'àrea urbana, hi ha nou pobles que el tenen més alt. I de fet, en cinc d'ells els lloguers mensuals superen els 600 euros de mitjana (Aiguaviva, Sant Gregori, Fornells de la Selva, Sant Julià de Ramis i Vilablareix). "Això no sol passar, i referma la nostra voluntat d'impulsar polítiques conjuntes d'habitatge amb l'àrea urbana", ha insistit Madrenas.
Amb llicència, però sense ús
La diagnosi analitza multitud d'aspectes: preus de mercat, tipus de residents, construcció d'obra nova... D'entre tots els apartats, precisament per la polèmica que ha generat, l'alcaldessa ha volgut subratllar aquell que fa referència als pisos turístics (els coneguts com a HUT).
Madrenas ha dit que dels 736 HUT que hi havia registrats a la ciutat el 2018, 376 es trobaven al Barri Vell (xifra que representa el 15,6% de tots els habitatges que hi ha al barri). A més, l'alcaldessa també ha posat de relleu que, tot i tenir llicència, hi ha un percentatge "substancial" d'aquests pisos –un estudi de la UdG el xifra en el 37%- que no es destinen a ús turístic. És a dir, que el propietari sí que ha demanat la llicència, però continua vivint a l'habitatge o bé el té llogat.
Per últim, l'alcaldessa de Girona també ha destacat una darrera conclusió de la diagnosi: que a la ciutat caldrà impulsar més habitatges i allotjaments col·lectius destinats a joves –aquí, s'hi inclouen estudiants- i a persones grans.
Ara, amb l'estudi a la mà, l'Ajuntament engega el camí per al futur Pacte Local de l'Habitatge, amb l'objectiu de tenir-lo aprovat d'aquí a un any. Entremig, es farà un procés participatiu –per obrir la diagnosi a la ciutadania- i es definiran les línies estratègiques del pacte. "La meva intenció és que als pressupostos del 2021 ja es puguin incloure partides concretes per fer-ne realitat els objectius", ha conclòs l'alcaldessa.
