"La Sala considera que el relat de la menor no supera el test de credibilitat". A l'hora de sentenciar el cas, l'Audiència de Girona no es creu la denunciant. I per això, absol l'acusat del delicte d'abús sexual.
Els fets que el van portar a judici es remuntaven a la nit de Sant Joan del 2017. Segons sostenia la fiscalia, cap a quarts d'una de la matinada, el processat passejava el gos per la zona de la plaça de Braus d'Olot quan va trobar-se amb l'adolescent. Una noia que, aleshores, tenia 13 anys.
L'acusació relatava que, després de cridar-li l'atenció, l'home va agafar la menor per darrere, la va immobilitzar, li va tocar el cul i li va magrejar els pits per sota de la roba. Durant el judici, però, el processat va negar tots els càrrecs.
L'home, que ara té 44 anys, va relatar que aquella nit va ser l'adolescent qui se li va apropar per demanar-li si tenia foc. I que quan ell li va dir que no fumés i li va retreure que tingués un porro de marihuana a les mans, la menor es va encabritar i se'n va anar amenaçant-lo. Poc després, els Mossos d'Esquadra el van detenir.
Al judici, la menor va declarar a porta tancada. Però segons recull la sentència, l'Audiència no es creu res del que va dir. Sobretot, tenint en compte que durant tota la instrucció del cas, i també davant del tribunal, va arribar a explicar fins a quatre versions diferents dels tocaments.
La sentència, a més, recull que dues d'aquestes versions són "literalment impossibles des d'un punt de vista material". Perquè si haguessin passat com va descriure la menor, el processat hauria de tenir "un mínim de quatre braços per poder agafar la menor per l'esquena i, de manera simultània, magrejar-li les natges amb les dues mans". I el tribunal diu un mínim de quatre braços perquè, precisa la sentència, n'haurien calgut fins a cinc si, a més, el processat "no havia deixat anar la corretja amb què passejava el gos".
La sentència també recull que, de les diferents versions, la que l'adolescent va explicar al judici va ser "la més inconcreta i elusiva" de totes. I que al tribunal li sorprèn que apareguin "tantes contradiccions" a l'hora d'explicar uns fets que van passar en un període "tan curt" de temps (perquè segons la tesi de la fiscalia, els tocaments haurien durant uns set segons).
Per últim, la Secció Tercera –que és qui ha jutjat el cas- també se sorprèn que, davant de tantes "incongruències", les dues psicòlogues que van examinar la menor declaressin al judici que els abusos eren "creïbles". "Però la nostra funció no és jutjar la seva feina, que d'altra banda habitualment és de provada competència; n'hi ha prou amb dir que en cap cas podem estar d'acord amb les seves conclusions", hi afegeix la sentència.
Per això, l'Audiència de Girona absol el processat i també li retira l'ordre d'allunyament i la prohibició de comunicar- se amb la menor que li va imposar el jutjat després que el detinguessin. La sentència no és ferma i en un termini de deu dies s'hi pot presentar recurs d'apel·lació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
