Les dades acumulades del 2019, de moment, recullen un canvi de tendència i per primer cop després de quatre anys, els desnonaments a la demarcació de Girona van a la baixa.
Entre gener i setembre, arreu de la demarcació se n'han executat 1.277. Són un 18% menys en comparació amb el mateix període del 2018 (quan els jutjats ja n'havien dut a terme 1.561).
Sigui com sigui, però, allò que és innegable és que la crisi econòmica continua deixant gent al carrer. Perquè tot i el descens, les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) també evidencien una altra realitat: que de mitjana, cada dia s'executen més de quatre desnonaments arreu de la demarcació.
De tots els llançaments que s'han fet efectius, gairebé sis de cada deu (el 58,8%) són contra particulars i famílies que estaven de lloguer i no han pogut afrontar les quotes mensuals. En concret, 752 casos. En comparació amb el mateix període de l'any passat, entre gener i setembre, aquests llançaments s'han reduït un 18% (aleshores, ja se n'havien fet 918).
Tot i la cruesa i el drama de quedar-se sense sostre, l'estadística sí que recull una dada mínimament optimista. I és que aquells desnonaments que corresponen a execucions hipotecàries, és a dir que sovint comporten un deute gairebé de per vida amb el banc, s'han reduït fins a un 36,2% en el que portem del 2019. En concret, entre gener i finals de setembre, els jutjats n'han dut a terme 351 (davant els 551 del mateix període de l'any passat).
Per últim, fins arribar a la xifra global de 1.277, els 174 desnonaments restants obeeixen a altres casuístiques.
A tot Catalunya, entre gener i finals de setembre, s'han executat 7.952 desnonaments. Si es posen les dades en relació, això significa que d'aquests el 16% s'han dut a terme a les comarques gironines. I tot i que aquest percentatge pugui semblar petit, les comarques gironines són el segon territori amb més casos de llançaments després de Barcelona (6.295).
Les dades del CGPJ també reflecteixen una altra conseqüència de quedar-se sense sostre. I és que, des de principis d'any, els jutjats gironins ja han rebut més d'un centenar de demandes per ocupacions il·legals d'habitatges. En concret, 103.
Qui ha interposat les denúncies són propietaris de pisos privats o bé ajuntaments que tenen habitatge social. I que veuen com algú ha entrat a viure en aquests immobles sense pagar. En aquest cas, les dades del CGPJ no recullen les demandes interposades pels bancs.
Al llarg de l'any, els jutjats gironins han resolt 58 demandes per ocupacions il·legals. I a finals de setembre, en tenien 79 que encara estaven en tràmit (algunes de les quals s'havien interposat anteriorment).
Les dades del CGPJ també analitzen l'evolució de les demandes per clàusules sòl. I en aquest cas, allò que se n'infereix és que, al llarg d'aquest 2019, s'està reduint la situació de col·lapse que vivien els jutjats de la demarcació per aquestes reclamacions.
A finals de setembre, els jutjats gironins arrossegaven 492 demandes per clàusules sòl que estaven pendents de resoldre's. Una xifra sensiblement inferior si es compara amb la que hi havia a finals de juny (aleshores, eren 844). Totes elles són de clients que han decidit denunciar els seus bancs perquè els retornin allò que els han cobrat de més a les hipoteques.
L'estadística sobre l'impacte que la crisi té als jutjats també inclou altres dades. En aquest cas, relacionades amb el món laboral. Durant aquests tres trimestres del 2019, s'ha incrementat el número d'empreses gironines que s'han vist obligades a recórrer als jutjats mercantils. En concret, n'hi ha hagut 88 que han presentat concurs de creditors després de no poder afrontar els deutes (davant les 82 del mateix període de l'any passat).
Allò que empitjora, i notablement, són les demandes per acomiadaments de treballadors. En concret, entre gener i setembre d'aquest any se n'han registrades 1.120, un 26% més que en el mateix període del 2018 (quan van ser-ne 885). Aquí, a més d'aquelles que fan referència a extincions de contractes, també s'hi inclouen les demandes per trasllat o modificació de les condicions de treball.
