Quan Urbanisme va aprovar inicialment el Pla Director Urbanístic de revisió de sòls no sostenibles al litoral de Girona, es va detallar que, en total, havien revisat 202 sectors pendents de construir a la Costa Brava.
En cas de desenvolupar-se, tenien un potencial de construcció de 30.843 habitatges nous.
D'aquests, ja sigui per desclassificació de sòls o per modificacions en els projectes, a través del nou pla la Generalitat impedeix la construcció de 15.037 habitatges, gairebé la meitat. Segons aquests càlculs, el creixement potencial a la Costa Brava és, doncs, de 15.806 habitatges.
Aquest pla, però, no revisa els sòls de cinc municipis perquè el seu planejament urbanístic està adaptat al Pla territorial parcial de les comarques gironines. Són Palafrugell, Platja d'Aro, Calonge i Sant Antoni, Palamós i Castelló d'Empúries.
La plataforma SOS Costa Brava és molt crítica amb aquesta decisió perquè són municipis "molt importants" de la demarcació i on, segons denuncien, els planejaments vigents preveuen un creixement superior als 15.522 habitatges.
L'advocat de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot, subratlla que el litoral de gironí no pot suportar un creixement tan alt i insta la Generalitat a revisar, també, aquests municipis o instar a adaptar els planejaments urbanístics.
De Ribot posa el focus en alguns projectes en aquestes poblacions, com els xalets de luxe a Aigua Xelida o les noves construccions a Cap Roig de Palafrugell o la urbanitzacions de la Riera dels Molinets de Santa Cristina.
La plataforma està començant a perfilar les al·legacions que presentaran al pla director. Insisteixen que és un avenç i un pas endavant perquè que es queda a "mig camí" per adoptar un "canvi de rumb" en política urbanística.
En les al·legacions, també insistiran en incloure una auditoria urbanística per avaluar quants habitatges buits o en venda hi ha a la Costa Brava i una auditoria ambiental per analitzar els recursos naturals disponibles, els espais naturals o els residus que pot suposar la construcció dels habitatges que la Generalitat no ha desclassificat.
A més, SOS Costa Brava engega una campanya que aconseguir adhesions de ciutadans, entitats i, també, d'ajuntaments. Segons de Ribot, els municipis tenen una oportunitat de resoldre conflictes urbanístics i els anima a sumar-se a presentar al·legacions per aconseguir que es vetin més construccions de les ja previstes per la Generalitat.
