El Congrés Internacional de Ciència i Literatura aplegarà a més de 300 acadèmics d'arreu del món que volen "reflexionar" sobre les relacions que es teixeixen entre les ciències i el món humanístic.
L'escriptor i membre del comitè científic del congrés, Carlos Gámez, ha explicat que la trobada pretén esser una reunió entre "molts científics que troben a faltar la vessant humanística".
El congrés, que es farà del 2 al 4 de juliol a Girona, comptarà amb una conferència inaugural a càrrec de l'historiador Jordi Canal que parlarà sobre la civilització del Brasil. Durant els dos dies de congrés també es parlarà de la relació entre la poesia i la física o la religió i la medicina.
El congrés està organitzat per la Càtedra de Ciències i Humanitats Dr. Bofill de la UdG i arribarà a la ciutat de Girona després d'haver passat per ciutats com París o Atenes.
Segons els membres de la càtedra, la voluntat de la universitat de començar a integrar assignatures d'humanitats dins dels graus de ciències ha estat un dels factors detonants per convertir Girona en la capital del congrés el proper 2020.
Gàmiz ha detallat que "la unió de la ciència i la literatura és un camp nou" però ha detallat que és útil per explicar problemes científics com ara el canvi climàtic, ja que "la part humanista ajuda a pensar fins on hem arribat".
La sessió inaugural del congrés anirà a càrrec de l'historiador i professor de l'Escola d'Estudis Superiors en Ciències Socials de París, Jordi Canal. En ella s'aprofundirà en l'obra del periodista brasiler Euclides Da Cunha i les experiències militars de 'Canudos'. Per altra banda, també es faran conferències relacionant la poesia amb la física i també comentant les relacions que hi ha entre la medicina i la religió.
Durant el congrés, els estudiants de la Universitat de Girona que s'acreditin per accedir a les conferències aconseguiran crèdits. Amb això es vol involucrar a la comunitat educativa dins del congrés i evitar que adquireixi un caire excessivament professional. De fet, les conferències seran obertes a tota la ciutadania, sense necessitats d'acreditar-se.
Es preveu que el congrés reuneixi uns 300 acadèmics d'arreu del món. Els organitzadors han assegurat que ja han rebut propostes de gent interessada d'arreu d'Europa, però també d'Argentina o de la Índia.
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha destacat la importància que Girona es converteixi en "l'epicentre de la reflexió i el coneixement" durant el juliol. Segons Madrenas, aquest esdeveniment és "peculiar" perquè hi ha poques ocasions en què es fusionin la ciència i la literatura.
De tota manera, Madrenas creu que és "important" que es reflexioni sobre "tots els canvis que estem vivint" a nivell científic i tecnològic per tal que la societat s'hi adapti correctament.
