La protesta contra les retallades i per rebutjar la presència de l'aleshores president de la Generalitat a l'acte del 20è aniversari de la UdG el 16 de desembre del 2011 va acabar amb aldarulls i càrregues dels Mossos.
Vuit anys després, el cas ha arribat a judici a la secció quarta de l'Audiència de Girona.
Aquest dilluns, s'han assegut al banc dels acusats dotze manifestants i dos Mossos d'Esquadra. Durant el tràmit de qüestions prèvies, però, tant la Generalitat, que acusava els manifestants, com l'acusació particular, que acusava de tortures i lesions els dos policies, han modificat els seus escrits de conclusions.
Els dos lletrats consideren ara que els encausats no van cometre cap delicte i han tipificat els fets com a faltes, que ja han prescrit. Això, a la pràctica, representa que els mossos quedin absolts i que la Generalitat ja no exerceixi d'acusació contra els manifestants, tal com es va comprometre l'actual president del Govern, Quim Torra.
Després d'aquestes modificacions, l'única acusació que hi ha contra els manifestants és la de la fiscalia, que sol·licita penes de fins a 2 anys i 2 mesos de presó per delictes de desordres públics, atemptat a agents de l'autoritat, resistència. També demana multes i dies de localització permanent per a algun dels encausats per faltes de lesions o de danys.
Segons recull l'escrit d'acusació de la fiscalia, els manifestants es van concentrar al voltant de l'accés a Sant Domènec, on es feia l'acte al migdia. La zona estava protegida per un cordó policial amb tanques. "Els acusats, abans de la celebració de l'acte, van intentar tallar el cordó policial, fent que les personalitat que hi assistien haguessin d'accedir a la universitat per una via alternativa", sosté l'acusació pública.
Aleshores, continua relatant la fiscalia, un grup de manifestants va decidir anar al claustre de la facultat de Lletres. Allà, "van forçar una porta metàl·lica que comunicava el claustre amb l'aula magna, empenyent, agredint, increpant i llançant objectes als agents dels Mossos d'Esquadra que intentaven impedir-los l'accés".
Entre la porta i el claustre hi havia un desnivell de 2,75 metres, segons els Mossos. Aquí va ser quan es van produir les càrregues dels antiavalots, que van accedir al claustre després de rebre l'autorització de qui en aquell moment era vicerector de la UdG.
El judici ha arrancat aquest dilluns amb la declaració dels Mossos d'Esquadra que van instruir les diligències o que estaven a càrrec del dispositiu. Està previst que els encausats declarin al final del judici.
Un centenar de persones s'han concentrat aquest dilluns davant el Palau de Justícia de Girona per donar suport als encausats.
El portaveu dels processats, Isaac Granell, ha afirmat en declaracions als mitjans que se'ls jutja per haver-se "manifestat legítimament contra les retallades i a favor de la universitat pública". "El nostre cas s'engloba dins el marc del seguit de mobilitzacions contra la crisi i les polítiques que han provocat un retrocés en matèria educativa i de llibertats fonamentals", ha recordat.
Granell també ha criticat l'acció dels Mossos d'Esquadra: "L'assalt violent de la policia a la facultat de Lletres és un atac molt greu a la democràcia a la llibertat d'expressió".
De fet , com a qüestió prèvia, l'advocat de la defensa Benet Salellas ha demanat la nul·litat de totes aquelles proves derivades de l'actuació dins el claustre perquè considera que es va fer vulnerant el principi d'autonomia universitària.
El judici continuarà dimarts a l'Audiència de Girona.
