Cada vegada més localitats gironines tenen franges d'autoprotecció contra incendis. Una mesura que des de cos de Bombers consideren "molt important" ja que els "ajuda" a l'hora d'apagar un foc.
Es tracta de zones netes de vegetació inflamable a una distància determinada d'un nucli habitat, especialment urbanitzacions o pobles que tenen un bosc proper.
Actualment el 50% de les localitats gironines estan executant aquestes franges o bé ja les tenen acabades, però tots els municipis tenen el pla.
En aquest sentit, el director dels Serveis Territorials d'Interior a Girona, Albert Ballesta, explica que esperen que el 2021 totes les poblacions de la demarcació o bé ho tinguin fet o estiguin acabant les franges. "Estem treballant amb els nous ajuntaments i volem que en siguin conscients", assenyala.
Ballesta recorda que és "molt necessari" ja que es tracta d'una mesura preventiva que permet als Bombers actuar amb més efectivitat. Per tot plegat, el director assenyala que "insistiran" perquè "el treball no es pot aturar". "Cal tenir en compte que cada primavera plou i que és una feina que s'ha de mantenir".
Les franges d'autoprotecció suposen unes obres i un manteniment al cap de l'any. Per això, els ajuntaments cobren una taxa als veïns que se'n beneficien. Ballesta explica que "la gent entén perfectament" ja que es tracta de "pocs diners" al cap de l'any. "Quan tu els expliques que protegeixes a la seva família o els seus bens, ho reben molt bé", assenyala.
Per exemple, a Capmany el cost de les franges de protecció és d'uns 30 euros per unitat fiscal – o sigui per habitatge -. "Estem parlant de dos menús en un restaurant. Quan sortim de les reunions gairebé et pagarien la taxa", assenyala Ballesta, que creu que al final les franges d'autoprotecció "acabaran sent com el servei de recollida d'escombraries".
En relació a la possibilitat de cobrar una taxa als propietaris de boscos que els tinguin desatesos, i que per tant, puguin incrementar el risc d'incendi, Ballesta ha explicat que de moment no contemplen fer-ho. El motiu, explica el director, és que a Girona – i per extensió a Catalunya – no hi ha la mateixa casuística que a d'altres parts de l'Estat.
