Ni delictes d'atemptat ni de resistència, perquè els Mossos d'Esquadra es van extralimitar quan, de manera "matussera", van intentar impedir una protesta "legítima i no violenta".
I això, ja de facto, els suposa perdre la condició d'agents de l'autoritat. I tampoc faltes de lesions, perquè des del 2011 i fins ara, ja han prescrit.
La sentència de l'Audiència és meridianament clara a l'hora d'absoldre els encausats per la protesta que va acabar amb càrregues a la Universitat de Girona.
Després que la Generalitat retirés l'acusació ja a l'inici del judici, i que la fiscalia també ho fes amb la meitat dels processats quan es va acabar la vista, ara el tribunal els ha absolt a tots.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales, carrega contra l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant el 20è aniversari de la UdG. Un acte que es va celebrar a l'Aula Magna de la universitat, en plenes retallades, i on va assistir-hi l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas.
D'entrada, l'Audiència ja subratlla que, aquell 16 de desembre del 2011, tota la plaça i els accessos a Sant Domènec estaven plens "de furgones policials, agents i tanques". I el tribunal entén que els estudiants i sindicats estiguessin "enfadats", perquè no se'ls va permetre entrar a la commemoració. "Es pretenia que l'acte fos vistós, sense que pogués veure's tenyit pels problemes evidents que patia la universitat", subratlla la sentència.
Veient que no tenien cap mena de marge, i que fins i tot Artur Mas va haver d'entrar per una porta posterior, l'Audiència recull que diversos estudiants van intentar accedir a l'aula magna a través del claustre de la facultat de Lletres. I que van aconseguir obrir una porta metàl·lica –això sí, sense forçar-la- que hi comunicava, des d'on van entravessar una taula i desplegar una pancarta.
A partir d'aquí, és quan l'Audiència posa en entredit l'actuació dels Mossos d'Esquadra. Sosté que un grup d'agents de paisà "sobre la base incerta" que s'estaven tirant objectes o que l'acte "corria perill", van decidir reprimir una protesta "legítima" que s'estava duent a terme "de manera pacífica" i "sense cap mena de violència".
De fet, el tribunal encara va més enllà. I subratlla que els Mossos van decidir privar els estudiants del dret a manifestar-se "sense cap motiu que ho justifiqués". L'Audiència de Girona recull que ni les fotos ni els vídeos –a diferència del què sostenien els policies- demostren que s'estiguessin llançant objectes o que la protesta se sortís de mare. I que només en cas que hi hagués violència mereixia ser reprimida, i no pas perquè "fos molesta", "deslluís" la commemoració del 20è aniversari o "molestés" les autoritats.
La situació va acabar amb l'entrada dels agents antiavalots al claustre de la UdG, on hi va haver càrregues policials. Una actuació policial que l'Audiència de Girona diu que en cap cas es pot considerar "legítima" i només respon a una "mala" interpretació del "principi d'autoritat". "Es va tractar de reprimir la situació en sec, i es va optar per una resposta contundent com va ser l'entrada dels antiavalots", subratlla la sentència.
Per això, la Secció Quarta de l'Audiència conclou que, després que els Mossos s'extralimitessin, totes les pretensions de la fiscalia, demanant que es condemnés els encausats, es "precipiten en cascada". Perquè en aquest cas, "no poden existir" ni els delictes d'atemptat, ni els de resistència, ni els de lesions.
En conseqüència, l'Audiència de Girona absol els encausats per les càrregues a la UdG. La sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem en un termini de cinc dies.
