L'estudi que fa anualment l'Associació de Promotors de Catalunya se centra en els habitatges de nova construcció.
A l'hora de prendre el pols al sector, s'han analitzat un miler de promocions d'obra nova, que sumen 8.376 habitatges, i que es troben repartides en 102 municipis d'arreu de Catalunya.
A les comarques gironines s'han analitzat 170 promocions (aquí, s'hi inclouen tant blocs d'edificis com cases). En total, aquestes noves promocions sumen 2.197 habitatges, dels quals el 65% són pisos (la majoria dels quals entre mitgeres).
D'entrada, l'estudi ja posa de relleu que, de tota aquesta oferta, actualment només el 38,2% es troba en venda. En concret, són 840 habitatges (dels quals 529 ja estan acabats i els 311 restants encara tenen l'obra en marxa).
La resta, és a dir 1.357 habitatges, pràcticament sis de cada deu dels que es construeixen de nou, s'han venut sobre plànol. El president de l'associació, Lluís Marsà, subratlla que això demostra que el sector té "solidesa" i que el mercat "es normalitza", si bé en part també es deu al fet que ara, abans de finançar qualsevol promoció, els bancs demanen com a garantia que "s'hagin fet un 30% de prevendes", concreta Marsà.
Pel que fa a les característiques i qualitats, la majoria dels habitatges disposen de calefacció (65%), tres de cada deu tenen aire condicionat i armaris encastats, i el 25% terres de parquet. A més, en el cas dels blocs de pisos, la meitat dels edificis que s'aixequen de nou disposen d'ascensor i el 30% tenen, a més, piscina comunitària, jardí i trasters.
L'estudi també posa de relleu, però, que la rehabilitació continua essent una assignatura pendent. Perquè de totes les promocions que han entrat al mercat durant el 2019, el 94,6% corresponen a habitatges que s'han aixecat des de zero. I tan sols el 5,4% restant són rehabilitacions integrals. "A més, aquestes es concentren sobretot a Salt, perquè dels 45 habitatges registrats, 35 es troben en aquest municipi", subratlla Lluís Marsà.
L'anàlisi dels promotors també dedica un apartat específic a analitzar preus. I aquí, durant el 2019, a les comarques gironines es va viure una situació de doble velocitat. Mentre que de mitjana les cases es van abaratir un 17% (ara una de 176 metres quadrats costa un 470.000 euros) el preu dels pisos nous va continuar a l'alça.
En concret, arreu de la demarcació es van encarir un 2,8%. I ara, segons recull l'estudi, un pis de 85 metres quadrats surt a la venda per 268.989 euros. Això de mitjana, perquè quan s'analitzen les dades amb detall, apareixen disparitats depenent de les zones.
De tots els municipis estudiats, Castelló d'Empúries és el que té el preu més elevat del metre quadrat útil, seguit de Lloret de Mar i Palamós. I a l'altre costat de la balança s'hi troba la Bisbal d'Empordà, amb el preu més baix.
Els promotors creuen, però, que els preus tendiran a estabilitzar-se i posen com a exemple Girona ciutat. Aquí, d'un any per l'altre, el preu del metre quadrat útil d'un pis nou s'ha mantingut invariable en 3.230 euros. Ara bé, el que sí que ha canviat és la superfície dels habitatges, perquè ara se'n fan de més petits.
Al 2018, de mitjana, aquells pisos que es construïen feien 99,9 metres quadrats i costaven 302.474 euros. L'any passat, aquesta superfície va baixar fins als 84,1 metres quadrats. I de retruc, també ho va fer el preu, que es va situar en 265.090 euros. És a dir, que ara es paga menys, però per un pis més petit (perquè en definitiva, el preu per metre quadrat útil continua essent el mateix).
"L'oferta creix i es diversifica, perquè també es construeix a més zones de la ciutat", explica el president del Gremi de Promotors de Girona, Josep Maria Coll. I aquestes noves promocions, amb pisos més petits, fan que a l'estudi "baixi tant la superfície com el preu mitjà dels habitatges", precisa el president.
Per últim, els promotors també reclamen més seguretat jurídica a l'hora d'engegar promocions. Subratllen que, per exemple, el decret de mesures urgents d'accés a l'habitatge que ha aprovat el Govern "dificulta" aquells qui volen construir blocs de pisos per destinar-los a lloguer (perquè davant situacions d'emergència habitacional s'hauran d'oferir lloguers socials, però ningú complementarà la part que es deixi de cobrar). "A diferència de països europeus com França, on el govern destina recursos a cobrir la diferència, aquí el problema es traspassa als privats", lamenta Lluís Marsà.
A més, l'Associació de Promotors també està amatent a les repercussions que pot tenir per al sector el nou Pla Urbanístic de la Costa Brava. "L'activitat promotora requereix de seguretat jurídica, i moratòries com les que es van aplicar poden fer disminuir-la", conclou el president.
