Un mes després, la ciutat de Girona encara pateix les afectacions del desbordament del Ter a causa del temporal Gloria.
Al pavelló de Fontajau, on els estralls es van xifrar en 1 milió d'euros, si bé el bàsquet ja ha tornat a la pista central després de substituir-ne el parquet, encara queden serveis per restablir. En concret, la sala d'activitats dirigides i la pista auxiliar. La intenció és que una i altra, respectivament, tornin a estar operatives els dilluns 2 i 9 de març.
Una altra instal·lació esportiva que va quedar molt tocada va ser el camp de futbol del Pontenc. El desbordament del Ter al Pont Major va fer caure el mur perimetral que donava al riu, va enfangar tota la part de gespa artificial i va destrossar –literalment- el bar i la zona de vestidors.
Aquí, els danys es van calcular en 209.000 euros. Durant aquestes setmanes s'ha treballat per recuperar les instal·lacions i aquest dilluns, els jugadors ja poden tornar a entrenar-hi. La gespa artificial ja és a punt: aquests últims dies, els operaris l'aplanaven i l'omplien de grànuls de cautxú.
Però tot i que s'hi pugui tornar a jugar, al camp del Pont Major encara quedaran feines per fer. Les canonades d'aigua s'hauran de desinfectar per prevenir la legionel·losi, caldrà reconstruir el mur lateral que dona al riu –de moment, s'hi posaran tanques provisionals- i també s'hauran de substituir i reparar totes les portes. D'entrada, aquesta setmana s'intentarà que les dues d'entrada als vestidors es puguin tancar.
Passat el temporal, l'Ajuntament de Girona va fer un primer balanç provisional i va xifrar en 3,3 milions d'euros els danys que el Gloria havia fet en béns i equipaments municipals. Ara, a mesura s'ha pogut arribar més al detall, la factura final s'ha elevat a 3,6 milions d'euros.
A banda de Fontajau i el camp del Pont Major, entre les afectacions destacades que recull el llistat hi ha les de l'aparcament del Pallol (260.000 euros), les escoles (126.000 euros), la Capella de Sant Nicolau (100.000 euros), l'Auditori-Palau de Congressos (19.000 euros), la masia de Can Po i els vivers municipals (10.000 euros) o La Mercè (7.500 euros).
Però a més dels equipaments esportius, l'altre gran gruix de destrosses se les emporten tots els estralls que assumeix l'àrea de Sostenibilitat (d'on en pengen la xarxa d'aigües, la depuradora, els camins i les lleres). Aquí, la factura final ascendeix a 1.631.000 euros.
El regidor de l'àrea, Martí Terés, subratlla que les pluges intenses van fer que molts camins quedessin "bastant malmesos". Ara, mica en mica la brigada s'encarrega de recuperar-los. "Però lògicament, queda molta feina per fer", admet Terés, perquè anar-los resseguint encara portarà dies. "A més, part d'aquests itineraris naturals passaven ben bé al costat del Ter, i aquí caldrà reposar part del mobiliari urbà i les zones de descans que l'aiguat va malmetre", precisa.
Pel que fa a lleres, l'Ajuntament de Girona sí que ja ha desbrossat i retirat tots els troncs que s'acumulaven al pas de l'Onyar (a través del contracte de neteja d'espais naturals que fan entitats del tercer sector). "Sobretot, s'han talat i tret els arbres que havien quedat entravessats a les diferents passeres i ponts", explica Martí Terés.
Ara, un cop retirat l'arbrat, el consistori estudiarà la possibilitat de fer un dragatge a l'Onyar. El regidor de Sostenibilitat precisa que "el riu acumula cada cop més sediments i volem veure si és sostenible retirar-los sense malmetre l'espai natural".
Terés explica que, a banda d'analitzar el cost econòmic –que també- l'estudi posarà el focus en l'ecosistema fluvial de l'Onyar. "Hi ha diferents opinions sobre si els sediments afecten el cabal i el curs del riu; per això, estudiarem totes les possibilitats i veurem què ens convé més fer", hi afegeix, en referència al dragatge.
En el cas del Ter, el regidor recorda que desbrossar-ne la llera i retirar l'arbrat que s'hi acumula és competència de l'Agència Catalana de l'Aigua. "Es farà una contractació conjunta, que englobarà tot el curs fins a la desembocadura; aquí es tracta de fer-hi entrar un tipus de maquinària que des dels ajuntaments no podríem assumir", diu Terés. "S'hauria de fer el més ràpid possible, però és una operació de gran envergadura", hi afegeix.
A banda dels danys en espais i equipaments públics, a Girona ciutat el Gloria també va provocar nombrosos desperfectes a privats. El desbordament del riu –en alguns llocs, l'aigua va pujar més d'un metre i mig- negava baixos d'habitatges, aparcaments i negocis. I en aquest cas, també hi ha la incògnita de saber quan respondran les assegurances.
El complex del GEiEG a Sant Ponç i el restaurant Ca La Pilar del Pont Major són alguns dels que en van sortir més malparats. De fet, el restaurant està tancat des d'aleshores i encara no sap quan podrà reobrir. Aquí, la riuada els ho va destrossar gairebé tot.
"Quan va sortir el sol i ja cantàvem victòria, va arribar l'aigua del pantà; el terra de la cuina es va aixecar de la pressió i vam veure clar que ens inundàvem", diu el propietari de Ca La Pilar, en Pere Sala. "Va quedar tot fet una ruïna, hem hagut de llançar neveres, brases, fogons, taules, cadires... Tot el que era fusta està bufat i la cuina va rebre molt fort", explica.
Ja porten un mes arreglant els desperfectes, i en Pere Sala calcula que potser encara n'haurà de passar un altre abans no puguin tornar a servir menjars. Han hagut de tornar a refer el paviment que l'aigua va aixecar i la cuina s'ha de fer tota de cap i de nou. A les sales, encara hi tenen un aparell que va traient la humitat, i el poc que s'ha pogut salvar (de vaixelles, làmpades o mobiliari) està cobert amb plàstics.
A una banda i altra, ja sigui a les parets o a les rajoles de Ca La Pilar, la marca d'allà on va arribar l'aigua encara és ben visible. De moment, el restaurant ha enviat els treballadors a l'atur de manera temporal i està avançant tots els diners que costa la reparació. "Va passar el perit de l'assegurança i hem d'estar coberts, però encara no hem vist un cèntim", diu el propietari de Ca La Pilar.
"De moment, tot surt de la nostra butxaca; esprem que l'assegurança acabi responent i que no triguin a pagar", desitja Pere Sala. I sobretot, agraeix el suport per part de clients i amics. "Esperem reobrir al més aviat possible, perquè cada dia rebem un pilot de trucades", diu el propietari. "I és d'agrair, perquè hi ha moments que estem enfonsats; hem vist passar la nostra vida sota l'aigua", hi afegeix.
Sala, però, no pot evitar criticar la gestió que l'ACA va fer dels pantans durant el temporal. "Allò que no t'expliques és que ens arribem a inundar quan tenim dos pantans i una presa per damunt nostre", diu en referència a Sau, Susqueda i El Pasteral.
"Feia una setmana que el Gloria s'esperava i ja es deia que seria històric; tan sols buidant els pantans un 10% potser es podria haver evitat que l'aigua sobreeixís, i això no ens hauria inundat", diu l'amo de Ca La Pilar. Però ara, també admet Pere Sala, el mal ja està fet. I mentre continua refent-se, assegura: "Hem rebut fort, però ara toca tornar-hi i lluitar".
A més de Ca La Pilar, també hauran de passar dies abans que el complex esportiu del GEiEG a Sant Ponç recuperi la normalitat. Aquí, segons ha fet públic l'entitat, els danys es xifren en 2 milions d'euros. Una quantitat que, comparada amb els desperfectes en béns i equipaments públics de Girona, gairebé suposa la meitat de tot aquell global.
Al complex de Sant Ponç, bona part dels danys han estat de maquinària que es troba als soterranis de l'edifici (per exemple, la de les piscines). Però els vestidors i les pistes exteriors també van quedar molt afectades pel desbordament. Ara, després de setmanes de feina, el GEiEG de Sant Ponç tornarà a obrir demà; això sí, ho farà de manera parcial.
Els socis podran fer-hi classes de fitness, jugar a tenis, pàdel o nedar a la piscina de 25 metres. Però altres serveis, com el jacuzzi o la sauna, no es preveuen obrir fins al 9 de març. I la piscina olímpica –la de 50 metres- no estarà operativa fins al 16. Per afrontar els costos de les reparacions, l'entitat ha obert una campanya de donacions (a través del web totssomgeieg.cat).
A Girona ciutat, el Gloria ha deixat estralls, però també ha donat una lliçó. "Hem après que la natura és difícilment domesticable i hem tingut el risc molt a tocar; la situació podria haver estat molt més complicada", afirma el regidor de Sostenibilitat.
"El vam reduir al màxim, però el risc sempre existeix; i a Girona, edificant en zones inundables, tot i que els períodes de retorn siguin amplis, hem de preveure com reduir més encara aquestes afectacions", sosté Martí Terés. Per això, un cop havent vist aquells punts on el Ter és més fàcil que es desbordi, el regidor aposta per "ser capaços" de pensar "com reduir el risc i les possibles afectacions".
A banda, el consistori també s'ha posat deures a curt termini. "Un dels compromisos que vam prendre després de l'episodi va ser veure com havien funcionat els plans de prevenció i d'actuació davant situacions d'emergència", concreta Terés. "Ho estem valorant i els revisarem, també de manera conjunta amb els diferents grups municipals perquè hi diguin la seva", conclou el regidor de Sostenibilitat.
