El focus de la investigació se centra en determinar si l'Ajuntament de Girona va fer servir fons de l'empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià (Agissa) per adquirir el fons d'art Santos Torroella.
En l'exposició raonada, la magistrada considera que es va fer un "artifici" per "defraudar" a l'Ajuntament de Girona en detriment del servei d'aigües, i que aquest va ser "assumit, amb major o menor coneixement", per onze regidors al ple del 14 de febrer del 2014 (els que aleshores sumaven CIU i el regidor no adscrit Carles Palomares).
En concret, aquests 11 vots van permetre aprovar un punt per alliberar crèdit destinat a mantenir la xarxa de sanejament i el servei d'aigua potable. Un moviment que la magistrada entén que era "per començar a ocultar l'origen del diner utilitzat per al primer pagament" de la col·lecció d'art Santos Torroella (l'adquisició de la qual es va aprovar al mateix plenari).
Segons el document, "així es realitza, amb el coneixement i aprovació de Carles Puigdemont, una operació per ocultar que, en realitat, el primer pagament del preu de la col·lecció es fa a costa de les quantitats rebudes com a conseqüència de l'establiment" del cànon extraordinari de l'aigua (que es va aprovar el 2013, quan es va prorrogar la concessió a Agissa)
En aquest sentit, el jutjat cita informes pericials que afirmen que "no es podien fer servir els diners obtinguts" pel cànon extraordinari de l'aigua perquè estava vinculat "a una finalitat concreta, el cicle de l'aigua".
La jutgessa considera que "l'artifici" va provocar una "minva substancial en el patrimoni de l'Ajuntament en una àrea sensible com l'aigua" i veu "constatat" que durant l'any 2014 "es va deixar d'invertir en l'anomenat cicle de l'aigua" per part del consistori.
En canvi, segons la versió de l'Ajuntament, inicialment el consistori preveia pagar part de les obres amb el cànon de l'aigua. Tot i que més endavant, i segons ha sostingut sempre l'Ajuntament, això es va desestimar i es va optar per altres vies. L'alcaldessa, Marta Madrenas, de fet, ja va assegurar que la col·lecció d'art s'està pagant amb fons propis.
L'acord per a l'adquisició del fons Santos Torroella es va tancar el 2014 per un import de 3,9 milions d'euros. En aquest període, i mentre es va negociar la compra, Carles Puigdemont era alcalde de Girona. L'operació, però, no va estar exempta de polèmica. Perquè quan va passar per ple aquell 14 de febrer, gran part de l'oposició hi va votar en contra, i Puigdemont –que governava en minoria- va haver de fer servir el seu vot de qualitat perquè l'aprovació tirés endavant.
A través de Twitter, l'expresident Carles Puigdemont, ha indicat que quan fa un any van començar a sortir informacions sobre aquestes presumptes irregularitats el seu advocat va oferir al fiscal la seva declaració voluntària per tallar la qüestió "d'arrel". "L'intent d'empastifar-me alegrement era clar", ha indicat. Llavors es va descartar que declarés perquè la fiscalia, diu, deia que no l'estava investigant.
"Ells sabran per quines raons han decidit esperar a aquest moment. Jo en tinc sospites més sòlides que les seves acusacions. Busquen extradició com sigui", ha conclòs.
Aquesta investigació sobre l'actuació de Puigdemont quan era alcalde de Girona és una de les potes del conegut com a 'cas Agissa', que investiga altres irregularitats en el si de l'empresa d'aigües i que té el seu origen en una denúncia de la CUP.
Una investigació que tutela directament la Fiscalia Anticorrupció, en el marc de la qual el mateix fiscal José Grinda i agents de la Guàrdia Civil van entrar a l'Ajuntament de Girona el juny del 2018 per demanar expedients relacionats amb l'adquisició del fons d'art i la pròrroga de la concessió del servei d'aigües (que es va aprovar el 2013).
