Per primer cop després de quatre anys, els desnonaments a comarques gironines van a la baixa.
D'ençà del 2015, quan van registrar un descens gairebé testimonial (passant de 1.955 a 1.911) el nombre de llançaments havia anat augmentant any rere any, fins arribar als 2.120 que es van registrar el 2018.
Ara, però, segons recull l'estadística que periòdicament publica el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), i que recull l'impacte de la crisi en el dia a dia dels jutjats, el 2019 ha suposat un canvi de tendència. Al llarg de l'any, els desnonaments a comarques gironines han baixat un 15%. Se n'han executat 1.793, la xifra més baixa dels darrers sis anys, que és fins allà on es remunta l'estadística del CGPJ (perquè al 2013, hi va haver 1.833 desnonaments).
Sigui com sigui, però, allò que és innegable és que la crisi econòmica continua deixant gent al carrer. Perquè tot i aquest descens, les dades del CGPJ també evidencien una altra realitat: que de mitjana, cada dia s'executen gairebé cinc desnonaments arreu de la demarcació.
De tots els llançaments que s'han fet efectius, sis de cada deu (el 61,7%) són contra particulars i famílies que estaven de lloguer i no han pogut afrontar les quotes mensuals. En concret, 1.107 casos. En comparació amb l'acumulat del 2018, aquests llançaments s'han reduït un 9,6% (perquè aquell any hi va haver 1.225 desnonaments contra llogaters).
D'altra banda, durant el 2019, a les comarques gironines hi ha hagut 499 execucions hipotecàries. És a dir que, a més de perdre la casa, aquest mig miler de famílies han vist com se'ls quedava un deute gairebé de per vida amb el banc.
Tot i la cruesa i el drama que comporten aquestes situacions, l'estadística del Consell General del Poder Judicial sí que recull una dada mínimament optimista. I és que, al llarg del 2019, aquest tipus de desnonaments s'han reduït gairebé un 35% (perquè al 2018, se'n van executar 764).
Per últim, fins arribar a la xifra global de 1.793, els 187 desnonaments restants obeeixen a altres casuístiques.
A Catalunya, al llarg del 2019 s'han executat 12.446 desnonaments. Si es posen les dades en relació, això significa que d'aquests el 14% s'han dut a terme a les comarques gironines. I tot i que aquest percentatge pugui semblar petit, la demarcació és el segon territori català amb més casos de llançaments. Això sí, molt per sota de Barcelona (8.424) però per damunt de Tarragona (1.440) i Lleida (789).
Les dades del CGPJ també reflecteixen una altra conseqüència de quedar-se sense sostre. I és que, des de principis d'any, els jutjats gironins han rebut 138 demandes per ocupacions il·legals d'habitatges.
Qui ha interposat les denúncies són propietaris de pisos privats o bé ajuntaments que tenen habitatge social. I que veuen com algú ha entrat a viure en aquests immobles sense pagar. En aquest cas, les dades del Consell General del Poder Judicial no recullen les demandes interposades pels bancs.
Al llarg de l'any, els jutjats gironins han resolt 84 demandes per ocupacions il·legals. I a finals de setembre, en tenien 88 que encara estaven en tràmit (algunes de les quals s'havien interposat anteriorment).
Les dades del CGPJ també analitzen l'evolució de les demandes per clàusules sòl. És a dir, les que han interposat aquells clients que han decidit denunciar els seus bancs perquè els retornin allò que els han cobrat de mes a les hipoteques.
A les comarques gironines, l'estadística recull que al llarg del 2019 s'ha reduït notablement la situació de col·lapse que s'arrossegava. Sobretot, per la feina que s'ha dut a terme des del jutjat especialitzat en clàusules sòl.
De fet, a finals del 2019, aquest jutjat tan sols tenia pendents 175 causes (una xifra que contrasta amb la del 2018, quan eren 1.206). A més, al llarg de l'any passat, el jutjat especialitzat va rebre 1.261 demandes per clàusules sòl, però va arribar a resoldre'n gairebé el doble (2.292).
L'estadística sobre l'impacte que la crisi té als jutjats també inclou altres dades. En aquest cas, relacionades amb el món laboral. Durant el 2019 s'han incrementat les empreses gironines que s'han vist obligades a recórrer al jutjat mercantil. En concret, n'hi ha hagut 147 que han presentat concurs de creditors després de no poder afrontar els deutes (davant les 112 que ho van fer el 2018).
Allò que també empitjora, i notablement, són les demandes per acomiadaments de treballadors. En concret, al llarg del 2019 se n'han registrades 1.497, gairebé un 25% més si es compara amb el 2018 (quan van ser-ne 1.201). Aquí, a més d'aquelles que fan referència a extincions de contractes, també s'hi inclouen les demandes per trasllat o modificació de les condicions de treball.
