El president del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, qualifica de "molt greu" que creïn falses expectatives sobre suposats tractaments curatius de la covid-19.
"El que necessiten els nostres investigadors i personal mèdic és tot el nostre suport i no, en canvi, desinformació que només contribueix a entorpir la seva tasca, ja de per si molt difícil", sosté Loppacher.
L'informe del CAC, revisat pel Col·legi de Metges de Barcelona, identifica una quinzena de vídeos publicats a YouTube durant el mes de març, alguns fins i tot després de l'aprovació de l'estat d'alarma.
Els vídeos promocionen productes no aptes per a l'ús mèdic per combatre el coronavirus, banalitzen la pandèmia i qüestionen la necessitat de les mesures de protecció, com ara el distanciament social.
En un comunicat aquest dimecres, l'entitat detalla que els continguts ja sumen 340.000 visualitzacions i que presenten suposats investigadors que asseguren haver trobat un remei a la malaltia. Aquests, atribueixen als interessos de la indústria farmacèutica la manca de reconeixement als seus remeis "més barats".
Entre les substàncies que ofereixen com a efectives per curar el virus hi ha el clorit de sodi o diòxid de clor, que asseguren cal "ingerir o aspirar" per acabar amb el coronavirus. També s'especula amb la prevenció del contagi a través de determinades plantes i fongs medicinals.
El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, considera "absolutament immoral" que, en un moment d'emergència i "d'enorme incertesa i tensió com el que estem vivint", es difonguin missatges i continguts d'aquest tipus.
"Som davant d'una pandèmia i lluitem contra un virus desconegut fins ara. Aprofitar-se d'aquesta circumstància i de la por de la gent és inacceptable", assenyala.
El CAC recomana confiar només en les comunicacions oficials de les autoritats (Salut, Govern, Mossos d'Esquadra, Protecció Civil, govern espanyol, Comissió Europea, ajuntaments o altres institucions públiques i mèdiques).
A més, informar-se a través de mitjans d'informació reconeguts i amb responsabilitat editorial. A més, abans de compartir per les xarxes socials o WhatsApp un missatge o àudio, cal preguntar-se qui ho publica, si és una captura de pantalla, si la data és actual o si coneixem la persona que grava l'àudio.
