El confinament per evitar la propagació de la covid-19 està millorant la qualitat de l'aire al conjunt de les comarques gironines. Un efecte directe de la frenada dràstica de la mobilitat.
Des del primer dia que la població va començar a quedar-se a casa, els contaminants que estan relacionats directament amb els mitjans de transport, com ara els òxids de nitrogen, s'han reduït més de la meitat (en concret, un 57 %) respecte als valors habituals.
Segons informa la Diputació de Girona amb dades obtingudes als punts de mesurament automàtics de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, la disminució del 57% dels òxids de nitrogen respon al fet que s'ha reduït un 64% el monòxid de nitrogen (NO) i un 50% el diòxid de nitrogen (NO2).
Segons revelen les dades, divendres passat hi va haver un repunt de la contaminació suposadament a causa de la mobilitat a segones residències, malgrat els controls arreu del país per evitar aquests desplaçaments.
La disminució d'aquests contaminants ha afavorit que la concentració d'ozó troposfèric també hagi reduït. En aquest cas, però, ho ha fet amb uns dies de retard respecte als òxids de nitrogen perquè l'ozó troposfèric s'origina a partir de reaccions fotoquímiques dels contaminants directes que genera la combustió dels vehicles (és a dir, els òxids de nitrogen).
Aquests contaminants poden afectar la salut de les persones. Segons detalla la Diputació de Girona, els òxids de nitrogen provoquen inflamacions de les vies respiratòries i les exposicions a llarg termini es relacionen amb un increment dels símptomes de bronquitis en infants amb asma. De l'altra, l’ozó troposfèric pot causar tos i irritacions a la faringe, el coll i els ulls, a més de dificultats respiratòries (pot agreujar l'asma o reduir la funció pulmonar).
Els nivells elevats d'ozó també poden causar un increment de la mortalitat diària, segons fonts del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya citades per la Diputació.
"La tendència que reflecteixen aquestes dades és que s'està produint una disminució històrica de la concentració de contaminants a l'aire", apunta la diputada de Medi Ambient, Anna Barnadas, que remarca que tot i que aquest escenari és "temporal", ha de servir per "reflexionar sobre quines mesures caldrà adoptar per convertir l'excepció en una situació habitual, amb menys emissions derivades de l'activitat humana i amb un augment de l'eficiència energètica i l'ús de les energies renovables".
Una de les àrees d'actuació del Servei de Medi Ambient de la Diputació és el suport administratiu i tècnic als ajuntaments per redactar el Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible i el Clima (PAESC) als municipis que així ho sol·licitin. Aquests consistoris s'han d’haver adherit al nou Pacte d'alcaldes pel clima i l'energia, comprometent-se així a reduir les emissions de CO2 al seu municipi almenys un 40% abans del 2030 i a augmentar la resiliència als impactes del canvi climàtic.
Els municipis que vulguin adherir-se al Pacte d'alcaldes poden obtenir més informació i sol·licitar afegir-s'hi per mitjà del Pla de Serveis d'Assistència als Ajuntaments per a la Transició Energètica.
Actualment, 209 municipis de les comarques gironines (gairebé un 95 % del conjunt) ja s'han adherit al Pacte d'alcaldes i executen accions per reduir les emissions amb efecte d'hivernacle. El transport és el sector que genera més emissions de CO2 a la demarcació, seguit dels habitatges, dels edificis del sector serveis i dels residus. Pel que fa a les fonts d'energia, el gasoil, l'electricitat, els residus i el gas natural són les que provoquen més emissions.
