El decret d'estat d'alarma del govern espanyol va comportar que molts dels negocis haguessin d'abaixar la persiana sense saber quan podrien tornar a obrir.
I davant d'aquest escenari, el tercer sector també va haver d'adaptar-se a la nova realitat.
Un dels exemples és la Fundació Ramon Noguera, amb seu a Girona, que ha hagut de tancar el rentat de cotxe o les botigues. Més enllà de les línies empresarials, també s'han vist obligats a tancar els centres de dia en compliment de les normes sanitàries des que es va decretar l'estat d'alarma. Tot i això, el president de l'entitat, Salvi Amagat, ha destacat que "dins de les dificultats" s'han anat adaptant "bé a les noves realitats".
En aquesta mateixa línia, Amagat ha detallat que els usuaris "han acceptat el seu nou rol sense problemes". La Fundació Ramon Noguera ajuda a persones amb discapacitat intel·lectual i s'ha adaptat casa per cas a la nova situació del coronavirus segons "el grau de discapacitat".
Una altra entitat afectada és la Fundació Drissa, que també ha vist com les seves línies de negoci han estat considerades com a serveis essencials i això els ha permès continuar oberts. És el cas de les dues botigues i també el servei de neteja que ofereixen. La gerent de l'entitat, Núria Martínez, ha detallar que s'han hagut de fer alguns canvis en l'estructura. "A les botigues hem canviat torns i hem reduït horaris per aconseguir una exposició menor" per part de les persones que hi treballen.
El que sí que han hagut de canviar totalment son els programes de formació i d'inserció laboral. Fins ara, aquests eren presencials i ajudaven a fomentar habilitats com ara la puntualitat per aconseguir que els usuaris trobessin una feina. Ara ho han "deixat de banda" per oferir "un suport psicològic", ja que hi ha moltes persones que "tenen por del futur" com ara "si la fundació tancarà o què passarà si no poden pagar el lloguer", ha afirmat Martínez.
La gerent de la Fundació Drissa ha explicat que, ara per ara, la principal preocupació és la gent "que s'ha de quedar a casa" perquè tenen "moltes dificultats" i això es pot convertir "en una bomba de rellotgeria" desenvolupant casos de violència domèstica i de gènere. Per això han optat per destinar part dels treballadors a trucar i fer teleassistència i, d'aquesta manera, ajudar-los a estabilitzar-se emocionalment.
Tot i així, la Fundació encara no sap si haurà d'acollir-se a un ERTO les properes setmanes. Aquest mes han pagat "el 100% del sou per evitar neguits", però hauran d'estudiar si creen una bossa d'hores o properament agafen vacances.
Des de la Fageda Fundació, que treballa en la integració social de persones amb discapacitat psíquica o malaltia mental crònica de la Garrotxa, també s'han hagut de reorganitzar. En l'àmbit assistencial s'ha activat un protocol des del 12 de març i s'ha creat un comitè de crisi per anar avaluant dia a dia la situació. En l'àmbit de l'habitatge, atenen una seixantena d'usuaris que viuen a les llars residències i pisos assistits.
Altres seccions que han tancat fins a nou avís són les de jardineria i el servei d'atenció al visitant, els treballadors de les quals han passat a reforçar altres activitats. Així per exemple la granja funciona amb normalitat mentre que les oficines estan en serveis mínims i amb torns de teletreball.
I pel que fa a l'activitat d'alimentació, en l'elaboració de làctics la meitat dels treballadors amb certificat de discapacitat se'ls ha enviat a casa o a les residències de la Fageda per ser d'especial vulnerabilitat. Se'ls ha substituït per treballadors d'altres seccions i s'estan fent torns. En aquest sector, les comandes van augmentar el 50% la primera setmana del confinament i un 30% de mitjana durant tot el març, tant pel que fa a la demanda de iogurts i postres com les melmelades.
Per contra, la comercialització de gelats es preveu que s'endarrereixi uns dies mentre que les comandes de restaurants, hotels i escoles s'han anul·lat. La Fageda dona feina a 281 persones en risc d'exclusió.
La Fundació MAP, que treballa per millorar la qualitat de vida per a les persones amb discapacitat al Ripollès (unes 600 persones, entre adults i infants), també ha hagut d'ajustar la seva activitat pel coronavirus. Amb les mesures de restricció, s'han hagut de tancar serveis com el de teràpia ocupacional, el prelaboral de malaltia mental o el centre d'atenció especialitzada, entre d'altres.
En els serveis laborals del Centre Especial de Treball també s'han fet ajustos prioritzant els serveis essencials. Del total d'usuaris, hi ha una quarantena de persones a qui han tramitat la baixa per incapacitat laboral per ser considerades d'alt risc. La fundació té 298 treballadors en plantilla, el 51% dels quals tenen certificat de discapacitat.
D'una banda, s'han tancat les activitats de restauració, turisme i comercials. També han cessat l’activitat les seccions de gestió de deixalleries i recollida de voluminosos, Mapcable (cablejats elèctrics i manipulats industrials) i jardineria i forestal. Aquestes dues últimes han estat treballant segons les demandes dels clients fins al 30 de març.
Per contra, es manté l'activitat de la formatgeria Muuu Beee, que proveeix a establiments i comandes a demanda. Actualment continua fent la seva activitat del sector primari i dona sortida a la llet procedent de l'explotació Mas La Folcrà de Sant Joan de les Abadesses. També ho fa Packton Serveis d’Impressi, una secció està activa bàsicament per subministrar i fer manteniment dels equips d’impressió del Consorci Hospitalari de Vic i l’Hospital de Campdevànol.
I el servei que s'ha hagut de reforçar és el de bugaderia industrial per donar resposta a les necessitats de l'hospital de Campdevànol (n'és client des de fa deu anys) i els serveis residencials de la fundació. S'està fent amb la incorporació de treballadors de jardineria i de Mapcable estan reforçant aquest servei.
La gerent de la Fundació Drissa, Núria Martínez, ha explicat que la crisi sanitària que pateix el país "posa en relleu les mancances" dels serveis públics com ara la sanitat o els serveis socials. Per Martínez, la situació ha servit per mostrar les conseqüències de les "retallades" que es van produir ara fa una dècada, en plena crisi econòmica. "Fa deu anys que estem congelats", ha lamentat la gerent.
En aquesta línia, Núria Martínez ha recordat les condicions laborals que tenen els treballadors de les residències de gent gran i la pressió d'usuaris per cada treballador. "Potser si la seva situació laboral fos millor, la realitat seria una altra", ha afegit.
Per això, la gerent ha apuntat a la "manca d'un model de finançament del tercer sector" com a un dels vèrtex de la crisi sanitària que s'ha anat estenent per Catalunya. "Ens sentim com si féssim beneficència", ha reblat.
