La Direcció General de Joventut (DGJ) ha reforçat aquest dijous el servei gratuït d’assessoria d’habitatge.
Aquest servei té l'objectiu d'orientar les persones que tinguin dificultats o no puguin fer front a les despeses de l’habitatge, en règim de lloguer o de compra, derivades de la pèrdua d’ingressos per la crisi del covid-19.
S'orientarà sobre les possibilitats d’ajornar els pagaments i demanar microcrèdits bancaris, o sobre els seus drets de continuar residint a l’habitatge malgrat hi hagués una extinció del contracte de lloguer o un judici de desnonament.
Totes les qüestions es tractaran en base al contingut del Reial Decret llei 11/2020, de 31 de març de mesures urgents per fer front a la pandèmia.
En paral·lel, la DGJ ha començat a difondre a les xarxes socials la 'Guia Joves i Habitatge: mesures urgents durant el COVID19'. Recull 27 preguntes considerades de les més freqüents (17 sobre el lloguer, 6 sobre la hipoteca i 4 sobre violència masclista), i permet conèixer quines condicions cal tenir per optar a una moratòria del lloguer, quin perfil correspon a un gran tenidor o com accedir a un microcrèdit bancari sense interès.
En l’àmbit dels desnonaments, per exemple, la guia clarifica que no només queden suspesos amb la declaració d’estat d’alarma sinó que també es poden suspendre després d’aquesta situació si es poden justificar dificultats econòmiques derivades del covid-19.
Una de les preocupacions més habituals són les dels joves que no poden fer front al lloguer per haver perdut la feina amb un ERTO, per haver hagut de tancar el negoci o per haver-se quedat a l’atur.
Si a aquesta situació s’hi afegeix que l’habitatge representa un 35% o més dels ingressos de la unitat familiar (que no superin, almenys, tres vegades la IPREM), la guia jove indica que el llogater pot sol·licitar una moratòria del contracte de lloguer si l’arrendatari és una empresa, entitat pública o gran tenidor (de més de 10 habitatges).
Aquesta moratòria -especifica la guia- consisteix en la reducció del 50% del lloguer o bé en un ajornament de manera fraccionada a retornar en un període equivalent al que duri l’estat d’alarma i no superior a quatre mesos.
Si l’arrendatari és una persona física i no un gran tenidor, les opcions dels llogaters són demanar un ajornament temporal i extraordinari de la renda del lloguer. En aquest cas, la propietat s’hi pot negar, situació en la qual la guia aconsella acudir a l’entitat bancària per demanar un préstec equivalent a, com a màxim, sis mesos de lloguer. La normativa permet que sigui una operació sense despeses ni interessos que es pugui retornar en un termini de 6 anys, prorrogables a 4 anys més.
Pel que fa als llogaters als quals se’ls acabava el contracte durant l’estat d’alarma o fins a dos mesos després, la guia exposa que poden demanar-ne la pròrroga durant 6 mesos més i en les mateixes condicions.
També dona resposta a les opcions de les dones joves en situació de violència masclista, col·lectiu que pot accedir als ajuts de lloguer o a prestacions econòmiques d’especial urgència. Sobre aquestes dones joves, la guia també indica canals telemàtics on poden acudir (telèfons 900 900 120 o whatsapp 671 778 540), i es fa ressò de la campanya 'Establiment segur contra la violència masclista'.
Finalment, la guia afronta la preocupació derivada dels subministraments bàsics de la llar. En aquest cas, l’estat d’alarma suspèn els talls de llum o gas i amplia el col·lectiu que es pot beneficiar de l’abonament social.
