Un dels molts sectors perjudicats per la suspensió d'actes multitudinaris ha estat el dels firaires, que 15 dies abans de començar la temporada veien com es decretava l'estat d'alarma i les atraccions quedaven aturades.
Davant el degoteig de suspensions de fires, el sector ha demanat als ajuntaments que "paralitzin" o els rebaixin l'import de les taxes quan recuperin l'activitat, que en l'escenari més optimista calcula serà a l'agost, segons apunta el portaveu de l'Associació de Firaires de Girona, Barcelona, Tarragona i Lleida, Hugo Castillo.
Tot i el canvi de dates d'algunes d'elles, Castillo augura que seran un "desastre". "No és el mateix celebrar la Feria d'Abril al setembre o a l'octubre", resumeix.
"Quan arribi el moment, en aquestes fires que estan ajornant hem d'intentar assistir-hi, que comptin amb nosaltres, amb les dates que volen fer. No és el mateix una festa major en l'època que toca que al cap de 6 mesos, no et menjaràs els torrons el mes de juliol si te'ls has de menjar al mes de desembre", insisteix Castillo, que lamenta que aquesta crisi els hagi arribat "en el pitjor moment", just quan anava a començar la temporada.
Per la seva banda, el president del Gremi d'Industrials Firaires de Barcelona, Marcos Orús, reclama als ajuntaments que allarguin al màxim l'anunci de cancel·lacions. "Si a l'abril o maig ens suspenen les fires de juliol i quan arribi a juliol s'obre tot, ens trobarem a casa amb unes fires suspeses que es podien fer", assenyala Orús.
El decret d'estat d'alarma ha coincidit pràcticament amb l'inici de la temporada entre els firaries, que cada any atenen entre l'abril i l'octubre una vintena de festes majors.
Abans, dediquen els mesos d'hivern a fer manteniment de les atraccions i a posar-les a punt per la temporada següent. Tot i no tenir ingressos durant aquests mesos, també tenen despeses per tramitar la documentació amb els ajuntaments o de revisions per part d'enginyers, combustible per als camions i generadors, assegurances o del lloguer de naus per guardar-hi les atraccions, entre d'altres.
En total, Orús i Castillo calculen que un total de 10.000 famílies a Catalunya viuen de les fires, des de firaires i els seus treballadors, fins a transportistes i proveïdors.
A més, es dona la circumstància que alguns són treballadors autònoms que per pocs dies no estaven donats d'alta en el moment de decretar-se l'estat d'alarma i han quedat fora de les ajudes del govern, mentre que d'altres eren fixes discontinus i han entrat en un ERTO. Cap de les dues entitats, però, ha pogut precisar quants afectats hi ha pels expedients ni a quant pujarà l'impacte econòmic per l'aturada de l'activitat.
Respecte les ajudes del govern espanyol per als autònoms, Orús es queixa que siguin en forma de crèdits ICO perquè implicarà endeutar-se per "sobreviure". "A l'hora de pagar impostos, paguem com tota la resta, a l'hora de rebre estem discriminats", es queixa Orús, que reivindica que és una professió "tan lloable com qualsevol altre sector".
"Quan et vols adherir a elles et trobes que la lletra petita és molt llarga i que molta gent no es pot acollir a res en absolut", afegeix el portaveu de l'Associació de Firaires de les quatre demarcacions catalanes, Hugo Castillo, que igual que Orús, explica que s'ha fet arribar una carta a les administracions en nom de 44 associacions de firaires perquè se'ls tingui en compte en les ajudes per al sector de l'oci.
A més de la de la demanda als ajuntaments perquè rebaixin o anul·lin les taxes, també reclamant ajudes per a la contractació de personal, per comprar el combustible que necessiten camions i generadors o que les autoritzacions obtingudes en concursos s'allarguin almenys un any.
