L'adaptació dels exàmens de les PAU s'ha fet tenint en compte que els centres són autònoms en el disseny de la temporalització dels continguts i activitats d'aprenentatge.
Per això, no es podia reduir temari per no perjudicar alguns alumnes.
L'opció escollida ha estat flexibilitzar l'optativitat que ja existia en els enunciats dels exàmens, de tal manera que, en línies generals, aquelles partes que abans eren obligatòries amb una única proposta ara inclouran opcions a escollir pels alumnes.
La flexibilització s'ha fet tenint en compte que no era convenient un canvi radical en els models d'exàmens perquè tant el professorat com els alumnes ja el coneixen i han estat treballant amb ell. Tampoc convenia allargar el temps de lectura dels enunciats perquè "seria perjudicial per al propi alumnat" i s'ha valorat que cada matèria té les seves pròpies característiques i un model habitual d'examen, que fa que l'adaptació "no es pot fer de manera universal i homogènia".
En aquest sentit, s'ha intentar preservar tant com sigui possible la tipologia i estructura habitual dels exercicis, problemes i qüestions dels exàmens i adaptar, si s'escau, la puntuació.
Pel que fa als enunciats, s'ha optat per la possibilitat "d'aixecar barreres" allà on la tria de preguntes es feia entre opcions tancades o adaptar el nombre de qüestions, exercicis i problemes a resoldre de manera que l'alumnat pugui triar entre el total de preguntes.
Tot i això, els models d'exàmens de les 29 matèries no responen a una estructura única i això es mantindrà en les PAU 2020. El conjunt de matèries s'agrupen en dos blocs: opcionalitat sobre el conjunt de l'examen i opcionalitat sobre una part. En el primer bloc hi ha 21 matèries com Biologia, Cultura audiovisual, Física, Geografia, Història, Literatura catalana, Literatura castellana o Matemàtiques.
En les PAU del 2019 per exemple els alumnes que s'examinaven de Matemàtiques havien de fer cinc exercicis sobre sis i enguany n'hauran de fer quatre sobre sis, per la qual cosa tindran més opcions per escollir. En el cas de Literatura catalana habitualment hi havia tres exercicis, dos dels quals obligatoris i un opcional a triar entre dues opcions, mentre que enguany hi haurà un obligatori però amb tres preguntes a triar entre cinc i un opcional amb dues possibilitats.
En el segon grup hi ha vuit matèries com Llengua castellana, Llengua catalana, Llengua estrangera, Grec i Llatí. En aquest cas, també s'incrementen les opcions de tria i per exemple s'introdueixen més opcions en la tria per a l'exercici d'expressió escrita en llengua estrangera.
El document detalla matèria per matèria quin és el disseny final que tindrà l'examen aquest 2020.
D'altra banda, es manté que les faltes d'ortografia es tindran en compte en les proves on així ja està establert i, les preguntes amb resposta d'opció múltiple s'han de corregir amb els criteris habituals. Pel que fa a la correcció, els criteris s'abordaran en una darrera fase però també podrien tenir en compte la situació d'excepcionalitat.
D'altra banda, i tenint en compte les circumstàncies excepcionals generades pel coronavirus, els terminis per matricular-se a la convocatòria ordinària seran els mateixos per a tots els alumnes i començaran el 15 de maig.
A partir de llavors disposaran d'un mes, fins al 15 de juny, per formalitzar la inscripció a les proves, quan habitualment eren 15 dies. Universitats ha informat que l'objectiu és "donar més tranquil·litat als centres educatius, així com als alumnes i a les seves famílies".
En aquest sentit, Baulenas ha explicat que la matriculació serà majoritàriament telemàtica però que es respondran totes les consultes necessàries i s'abordaran les problemàtiques que puguin sorgir de tal manera que "ningú quedi sense poder matricular-se" per la situació generada pel coronavirus.
Ara per ara, està previst que les proves es facin del 7 al 9 de juliol, tot i que dependrà de com evolucioni la pandèmia. Aquesta evolució marcarà també com es porten a la pràctica aquests exàmens i si cal, i quines, prendre mesures de seguretat.
