Els ajuntaments de la Costa Brava no han detectat aglomeracions preocupants a les platges arran del primer relaxament del confinament que ha permès que els menors, acompanyats d'un adult, sortissin al carrer.
Les restriccions de moviment a 1 quilòmetre del domicili familiar i l'absència de visitants (tant estrangers com de turisme intern) i de segones residències han estat clau perquè, al litoral, es poguessin mantenir les distàncies de seguretat.
A les comarques gironines, les platges estan obertes i hi poden anar aquells veïns que compleixin amb els requisits marcats. La publicació dimarts, del pla de desescalada previst pel govern espanyol ha despertat, però, malestar i incertesa entre els municipis costaners. Sobretot, perquè l'apartat d'esport no professional permès durant la fase 0 menciona el surf i també especifica que cal fer esport, sempre que sigui possible, amb mascareta en tots aquells esports "no aquàtics".
Des d'aleshores, els ajuntaments esperen conèixer la lletra petita de com i quan es podrà fer esport a partir de dissabte i, a la Costa Brava, sobretot quines activitats es permetran a les platges i al mar. Com que dos dies després, i a les portes del pont de l'1 de Maig, la concreció no arriba, la majoria d'ajuntaments han optat per mantenir les restriccions adoptades la setmana passada. Això vol dir que l'accés a les platges està permès però no per anar-hi a prendre el sol durant hores ni a banyar-se al mar.
L'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) l'Estartit s'ha avançat una mica a la concreció de les mesures i ja ha emès un vídeo comunicat recomanant als veïns no fer esports aquàtics.
El president de l'EMD, Francesc Ferrer, explica al vídeo que han rebut multitud de trucades de veïns preguntant si podrien anar a fer esport a la platja. D'entrada, demana que es continuï actuant amb "seny" i "consciència" però també recorda que ficar-se a l'aigua suposa un risc més alt ara, sense socorrisme i amb menys gent a la platja que pugui alertar d'un possible accident.
"Hem de ser molt rigorosos i respectuosos per mantenir el bon camí que estem seguint", remarca i insta els veïns a actuar "amb responsabilitat". "Ens demaneu si podeu venir a fer activitats esportives a la platja, jo recomanaria que de moment no", diu Ferrer que exposa que, tot i que el pla de desescalada parla d'esports aquàtics, encara és precipitat fer-ne. "No feu un sobreesforç físic o arriscat, no poseu la vostra pròpia vida en perill", exposa.
Un dels municipis de la Costa Brava que concentra molta activitat esportiva aquàtica és Sant Pere Pescador. L'equip de govern està "pendent" de conèixer els protocols de control que hauran d'aplicar i, tot i l'anunci del pla no preveuen que hi hagi una pràctica massiva d'esport com el surf a les seves platges, sobretot perquè les escoles que els ensenyen i les botigues que lloguen el material a peu de platja encara no poden obrir.
En general, però, la majoria de municipis no es plantegen mesures extraordinàries per limitar aquest tipus d'esports. La preocupació rau ara en les possibles aglomeracions que es puguin produir els propers dies.
En general, la majoria d'alcaldes i alcaldesses afirmen que durant els primers que els nens han pogut sortir al carrer no s'ha produït cap aglomeració a la platja.
De tota manera, sí que hi ha diversos municipis com ara Blanes, Sant Feliu de Guíxols i Cadaqués que han hagut d'aixecar diverses actes perquè hi havia gent estirada a la sorra prenent el sol.
L'alcalde de Blanes, Àngel Canosa, ha demanat als veïns del municipi que siguin responsables i tan sols vagin a la platja per els usos permesos fins ara. De tota manera, Canosa ha advertit que estaran "amatents" que amb les diverses fases del desconfinament no augmenti el volum de persones que van a la platja de forma descontrolada.
Tot i així, l'alcalde ha lamentat que si es produís aquest problema no podrien augmentar més els controls policials, perquè ara per ara el cos de seguretat local té massa fronts oberts. Els agents es reparteixen entre controls als accessos per garantir que no hi ha gent de segones residències al municipi, mentre que també destinen patrulles a peu i en cotxe per garantir que la gent es queda a casa. "No hem d'oblidar que l'ordre de confinament segueix activa", ha afegit Canosa.
Per la seva banda, Sant Feliu de Guíxols sí que preveu incrementar la presència policial al municipi a mesura que es superin les fases de desconfinament i augmenti l'afluència de gent a aquest espai. L'objectiu de l'alcalde, Carles Motas, és que es pugui garantir en tot moment les mesures de seguretat i que es pugui fer compatible amb els usos permesos. "No està permès l'oci a la platja", ha reiterat Motas i per això ha insistit en què la gent no pot anar-hi a banyar-se o prendre el sol perquè podria produir-se "contacte físic".
L'alcaldessa de Cadaqués, Maria Pia Seriñana, ha destacat que "el comportament de les famílies ha estat exemplar". El moment en què coincideix més gent a la platja és cap al migdia, però tot i així "es respecta la distància de seguretat".
En una situació similar hi ha el municipi de Roses, on es mostren satisfets de com les famílies s'han comportat amb l'inici del desconfinament. L'alcaldessa, Montse Mindan, ha afirmat que en el seu cas no són "tan estrictes" i "si alguna mare s'asseu a la sorra, no passa res". Mindan creu que no hi ha perill que l'adult s'assegui mentre els infants juguen.
Al llarg de la Costa Brava hi ha diversos municipis amb una extensió de platja molt llarga. És el cas de l'Escala on es permet passejar per la sorra sense problemes, sempre i quan algú no s'estiri a prendre el sol o es banyi a l'aigua. La situació és la mateixa a municipis com Platja d'Aro, Calonge i Sant Antoni, Pals i Palamós, on els quilòmetres de platja garanteixen que es mantingui la distància de seguretat, vigilant que es compleixin les restriccions. Amb tot, aquests tres ajuntaments també estan pendents de les directrius que acabi marcant l'estat.
Una altra situació que es viu a la demarcació és la de poblacions amb cales més reduïdes. És el cas de Palafrugell. El seu alcalde, Josep Piferrer, concreta, però, que tot i comptar amb menys extensió de platja, hi ha pocs veïns que resideixin a Tamariu, Calella o Llafranc de manera permanent, i això fa que tampoc temin per aglomeracions perquè la resta de veïns tenen les cales a més d'un quilòmetre de casa i, per tant, no poden anar-hi. El mateix passa a Begur o a Santa Cristina d'Aro, on les platges estan allunyades del nucli urbà.
