Queixes per part dels prop de 7.000 artesans catalans, ja que se senten "oblidats" en la crisi del coronavirus.
El sector recorda que, a diferència de moltes altres activitats, ells han vist com tancaven totes les línies comercials que tenen. La principal són les fires específiques d'artesania que representen un punt de negoci molt important, com la del cistell de Salt, la de la ceràmica d'Argentona o la de brocanters de la Bisbal d'Empordà.
A més, cal sumar-hi les petites fires de poble que se solen fer els caps de setmana i en les que molts artesans aprofiten per fer venda al detall, o bé subministren productes a altres expositors.
El vicepresident de la Federació d'Associacions d'Artesans i Ofici de Catalunya (FAAOC), Julian Señudo, diu que per al sector les fires són "un punt clau" perquè generen sinergies i contactes amb nous clients, però també és un bon lloc per tancar vendes. "En una fira especialitzada hi va públic habitual, però també aquell que busca quelcom concret. És un dels moments de més facturació de l'any per part de l'artesà", remarca.
A més, el decret d'estat d'alarma també ha reduït al mínim l'exportació a d'altres països i això ha fet que moltes comandes estiguin aturades als tallers. Una de les fronteres que ha tancat és la que comunica amb França, un mercat molt destacat pels artesans catalans en general, i especialment pels de les comarques de Girona.
Un dels sectors que més hi ven és el de la ceràmica, i en concret el de la Bisbal d'Empordà. El president del gremi, Joan Vilà-Clara, assenyala que és "amb diferència" el millor client estranger que tenen, i que ha fet "molt mal" el tancament de la frontera. "Esperem que quan s'obri es pugui tornar a treballar amb normalitat", explica.
Vilà-Clara, a més, assenyala que la proximitat fa que molta gent de la Catalunya del Nord baixi a les comarques de Girona a comprar directament a les botigues, però aquest canal també ha hagut de tancar. "Es tracta d'un client que aprecia l'artesania, i esperem que continuï venint un cop hagi passat tot", concreta.
Señudo explica que França és un punt de venda important ja que la seva feina "es valora molt més que no pas aquí". "Allà un mestre d'art és una persona molt respectada i considerada per part de la societat, i això es nota", explica. El vicepresident de la FAAOC assegura que aquesta és una opinió compartida en la majoria de països que visiten.
"A la Federació tenim artesans que han fet projectes a la Xina, Amèrica del Sud, Japó, Estats Units o a l'Orient Mitjà, i en canvi aquí a Catalunya no ens surt ni un contracte. És trist que et coneguin arreu del món i a casa teva no et valorin", lamenta Señudo.
La crisi del coronavirus ha fet que el sector reclamés ajudes a l'administració. Señudo explica que, malgrat la "bona voluntat i feina feta" per part de la directora del Consorci de Comerç, Artesania i Moda, Montse Vilalta, les ajudes aportades són "del tot insuficients".
I és que en total, s'han destinat 600.000 euros a la part que ocupa als artesans. Des de la FAAOC expliquen que tal i com està articulada l'ajuda, només cobreix uns 180 negocis dels 7.000 que hi ha a Catalunya. "Així és impossible, perquè s'han de pagar lloguers dels locals a més d'altres despeses", remarca Señudo.
