La prioritat de les cambres de comerç gironines serà mantenir el teixit que caracteritza el territori, on el 95% de les firmes tenen menys de deu treballadors.
"Si abans el quid es trobava amb les UCI sanitàries ara es trasllada a les UCI empresarials", diu el president de la Cambra de Girona, Jaume Fàbrega.
Per fomentar aliances les tres cambres reclamen a l'administració agilitzar burocràcia. I en paral·lel, també miren cap als mercats exteriors, perquè les exportacions són un altre dels puntals de l'economia gironina. El coronavirus ja ha refredat les vendes als països europeus (França, Alemanya i Itàlia) i ha fet néixer missions virtuals.
"Moltes empreses estan desorientades per una profusió de legislació urgent, complicadíssima i plena de lletra petita". El president de la Cambra de Comerç de Girona ha reiterat la queixa cap al govern espanyol per la manera com gestiona la resposta a la crisi generada per la covid-19.
"Reclamem liquiditat i no crèdits per pagar; a més, critiquem la improvisació que demostren emetent decrets a darrera hora que sumeixen les empreses en un desconcert molt gran", ha afegit Fàbrega, en relació a les directrius per a la desescalada.
Les tres cambres de comerç gironines subratllen que, un cop els ingressos per coronavirus comencen a remetre, "ara és important salvar les empreses". "Fins ara el quid es trobava amb les UCI sanitàries, que gràcies a Déu ja no estan tan saturades; però ara la situació es trasllada a les UCI empresarials", ha subratllat Fàbrega, en referència a la "necessitat" d'evitar que el teixit empresarial gironí desaparegui.
Per això, des del territori, les de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols seran la veu de la campanya 'Que cap empresa tanqui', que impulsen a l'uníson les tretze cambres de comerç catalanes. L'objectiu és detectar aquelles empreses i sectors que necessitin "suport urgent" i assessorar-les per evitar que la sotragada econòmica del coronavirus les faci desaparèixer.
"Hem d'assegurar la supervivència del teixit industrial i econòmic gironí", subratlla Fàbrega. Abans d'impulsar la campanya, les cambres catalanes ja han fet un treball previ sobre els possibles impactes de la covid-19. S'han enquestat un miler d'empreses, de les quals un centenar són de l'àmbit de Sant Feliu de Guíxols.
Segons explica el president de la seva Cambra de Comerç, Eduard Bosch, els resultats reflecteixen ja el primer impacte del coronavirus. "Un 42% de les empreses amb qui vam contactar estaven tancades, un 21% tenien problemes d'activitat per manca de demanda i un 18% patien problemes de liquiditat", concreta Bosch.
A partir d'aquesta primera diagnosi, la campanya 'Que cap empresa tanqui' s'ha engegat arreu de Catalunya. Té objectius comuns, com ara reclamar que el desconfinament no s'allargui, rebaixes de l'IVA per a determinats sectors (perruqueries, turisme, restaurants, cultura, esport...) o increments dels ajuts per a autònoms. Però també en té d'específics per a cada territori. I aquí és on entren les respectives cambres de comerç.
En el cas de comarques gironines, per exemple, les tres cambres fomentaran les aliances i agrupacions d'empreses per evitar que la crisi econòmica provocada pel coronavirus les empenyi a desaparèixer. El president de la cambra de Palamós, Pol Fages, ho exemplifica així: "No ens ha d'estranyar que dos comerços decideixin compartir un sol local per reduir despeses".
Això, però, també requerirà una nova llicència d'activitat. I per aquest motiu, les cambres també reclamen a les administracions que siguin àgils i alleugin burocràcia. "Tenim clar que passarem temps difícils, però volem estar al costat de les empreses i posar llum a allò que ens vindrà", ha dit Fages.
En paral·lel a aquesta campanya, que a Girona se centrarà en pimes i microempreses, les tres cambres de comerç també miren cap als mercats exteriors, perquè les exportacions són un altre dels puntals de l'economia gironina. I aquí, com ha precisat Fàbrega, si bé les exportacions a mercats emergents i tercers països –que representen un 30% del total- no s'han refredat, sí que les vendes a Europa han experimentat una frenada.
"Parlem sobretot de països com França, Alemanya o Itàlia", ha concretat el president de la Cambra de Comerç de Girona. I aquest descens d'exportacions, de retruc, també ha comportat que hi hagi indústries que s'hagin vist obligades a presentar ERTO "perquè aquests mercats ja no ens compren".
A més, el coronavirus també ha canviat la manera de treballar amb els mercats exteriors. I ha fet néixer missions empresarials virtuals. Per exemple, als Estats Units o a la Gran Bretanya. "La indústria ha vist com patia davallada de comandes i ha canviat la manera de vendre; a partir d'ara es viatjarà menys, es treballarà de manera més virtual i això també pot suposar ajustos de plantilles", ha concretat el president de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols.
En paral·lel a les empresarials, també s'han fet missions virtuals amb el sector turístic (amb destins com França o el Benelux). El president de la Cambra de Comerç de Palamós ha explicat que, pel que fa a aquest sector, "com a destinació madura s'hauran de fer esforços per posar el client al centre" i que torni a recuperar la confiança un cop la pandèmia afluixi.
Però com passa a qualsevol crisi, també s'han detectat amenaces. En concret, fons voltor internacionals que esperen aprofitar-se de la situació per adquirir hotels. Fages ha explicat que, sobretot, s'han detectat "a grans ciutats" com Barcelona, però que s'està "en alerta" en llocs com la Costa Brava Sud.
