L'estudi es basa en una enquesta que es va dur a terme a l'Estat entre el 4 i el 30 d'abril amb una mostra de 7.091 individus.
L'estudi ha estat liderat per la professora del Departament d'Economia i Empresa de la UPF i la Barcelona GSE Libertad González i per la professora del Departament d'Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB) Lidia Farré.
Segons les autores, no és una mostra representativa sinó autos-seleccionada, ja que la participació va ser voluntària. En tot cas, han defensat que sí és informativa.
L'enquesta es va centrar en llars espanyoles -la majoria a Catalunya-, on viuen parelles de diferent sexe, amb fills menors de setze anys al seu càrrec (en un 88% dels casos), amb especial representació de dones (75%) i persones amb estudis universitaris (58%).
Segons González, l'augment del volum de tasques s'ha hagut de repartir "però la majoria del pes d'aquest extra ha reincidit sobre la persona que ja les realitzava anteriorment, que és la dona en la majoria de les llars".
L'estudi reparteix les tasques en cinc grups: neteja de la llar, compra, roba, menjar i cura dels fills, tant pel que fa a l'oci com a l'educació, i analitza si la responsabilitat recau en l'home, en la dona, o en tots dos per igual.
Els resultats mostren que l'única activitat en què l'home és el principal responsable durant el confinament és fer la compra, tasca on es percep un canvi més important. En menor mesura, també es detecta un augment en la responsabilitat de l'home a l'hora de tenir cura dels nens pel que fa a l'oci, que es reparteix per igual.
L'excepció a aquesta situació és la tasca d'anar a comprar, en què l'home passa a ser responsable, en prop de 10 punts per sobre de la dona. Així, l'home, que abans del confinament es responsabilitzava de la compra en un 20%, amb la nova situació aquest percentatge gairebé es duplica, i passa a fer-ho en prop del 38%, mentre que la dona passa de el 38% a un 28% . A la resta de llars, un 35% de les famílies, la compra es fa de manera igualitària.
En canvi, les dones continuen sent "clarament responsables" en les tasques de rentar la roba (39 punts més que els homes), neteja (29 punts més) i tenir cura de l'educació dels nens, que tot i que s'ha repartit més, les dones continuen avantatjant als homes en 24 punts.
González ha afirmat que hi pot haver un tema de preferències a l'hora de fer activitats fora de casa i també pot estar relacionat a una major aversió al risc per part de les dones. "El confinament ha portat una mica més del mateix: el repartiment de les tasques domèstiques segueix estant centrat en les dones, excepte aquest canvi en la compra, que ara sembla ser una tasca primordialment masculina", ha resumit.
Tot i això, es detecta un lleuger augment de la participació dels homes en totes les tasques domèstiques. No obstant això, l'estudi detecta que els homes augmenten lleugerament la seva participació en totes les tasques domèstiques. En termes generals, abans del confinament, a l'Estat l'home s'ocupava del 36% de les tasques domèstiques, i menys del 10% en feia la meitat. Amb el confinament, l'home passa a fer una mitjana del 40% de les tasques, i un 25% fa com a mínim la meitat de les tasques.
L'estudi també analitza la repercussió en la situació labora i conclou que hi ha hagut una pèrdua de 20 punts percentuals de mitjana en l'ocupació, similar entre homes i dones, i que afecta especialment els treballadors amb baix nivell educatiu.
Entre els enquestats, abans del confinament, un 87% dels homes i un 74% de les dones amb un nivell educatiu baix tenia ocupació; amb la nova situació, aquestes xifres passen a ser del 58 i el 42%, respectivament. Entre els que tenen un nivell educatiu alt, abans del confinament treballaven el 94% dels homes i el 89% de les dones, i amb el bloqueig, els percentatges passen a ser del 81 i el 75%.
En tot cas, l'enquesta revela que fins i tot en els cassos en que els dos membres treballen, les dones assumeixen el pes de les tasques domèstiques de manera "desproporcionada".
Segons les investigadores, que paral·lelament han posat en marxa una anàlisi en aquests àmbits en altres països europeus, no queda clar quins poden ser els efectes a llarg termini sobre les actituds dels rols de gènere.
"El futur no és molt optimista pel que fa a les dones, que sembla que tindran més dificultats per conciliar el nou escenari laboral i familiar en què hem entrat", ha conclòs González.
