El Departament de Salut impulsarà diversos estudis per conèixer el mapa d'immunitat de la població catalana.
Per fer-ho, es faran més d'un milió de tests serològics als ciutadans, entre ells els 170.000 professionals sanitaris de tot Catalunya.
També s'estudiarà la immunitat d'altres col·lectius, com els professionals essencials no sanitaris que hagin pogut tenir risc de contagi en les últimes setmanes, persones diagnosticades positives sense confirmació per PCR, o que van reportar simptomatologia compatible amb el coronavirus durant la fase de confinament, així com d'altres poblacions sentinella. L'objectiu és monitoritzar l'evolució de l'epidèmia i conèixer les diferències existents entre territoris, edats i professions.
Així, es prendran mostres poblacions de diferents col·lectius, com per exemple els Mossos d'Esquadra i les Policies Locals. Els estudis es faran en diverses onades per seguir-ne l'evolució i es preveu fer talls de tres mesos. La idea és que es tinguin els resultats dels tests abans de començar la següent onada.
El director general de Recerca, Robert Fabregat, ha destacat que també buscaran mostres de poblacions que permetin tenir una "foto molt més real" de les diferències de l'impacte del coronavirus, sobretot territorials, en l'àmbit laboral i per edat i patologies prèvies; una informació que seria complementària a l'estudi que el Ministeri de Sanitat va posar en marxa fa unes setmanes.
Es faran tests serològics a tota la plantilla del personal sanitari dels hospitals, de les àrees bàsiques de salut (ABS), dels centres sociosanitaris i de les residències, així com el personal del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Es testarà tot el personal sanitari, perquè el seu contagi posa en risc la capacitat de les institucions sanitàries de mantenir les seves plantilles operatives amb normalitat i garantir una atenció segura per a pacients i professionals.
El projecte d'avaluació de l'estat immunitari dels professionals de la salut, liderat pel Servei Català de la Salut (CatSalut), permetrà determinar el percentatge de personal sanitari de Catalunya que ha superat la infecció en tots els àmbits sanitaris públics, analitzar l'evolució de l'estat immunitari d'aquest personal durant 12 mesos i determinar la utilitat de tres tipus diferents de proves mitjançant plataformes automatitzades per dur a terme aquesta avaluació.
Aquesta iniciativa sorgeix d'un projecte de recerca ideat pels serveis de Microbiologia i d'Immunologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, amb la col·laboració d'investigadors d'IDIBAPS, d'ISGlobal i del Centre de Recerca Genòmica (CRG).
A més del Clínic i l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, hi participaran els hospitals Josep Trueta de Girona, Arnau de Vilanova de Lleida, Joan XXIII de Tarragona, Sant Pau, Hospital del Mar, Bellvitge i Germans Trias i Pujol, el Consorci Sanitari Parc Taulí, CLI-Lab Diagnostics, CatLab i Fundació Althaia.
Per fer els tests serològics d'aquests estudis, hi ha diverses "vies possibles". El projecte concret dels professionals sanitaris es vehicularà a través dels hospitals. En el cas de les persones que tenien símptomes compatibles amb la covid-19 però a qui no es va diagnosticar la malaltia amb una PCR, està previst que la primària els faci el test serològic. Pel que fa a altres poblacions, s'ha d'acabar de tancar, ha dit Fabregat, però una possibilitat serien les farmàcies, entre altres opcions.
Paral·lelament, el Departament de Salut ha garantit la capacitat de fer totes les PCR que siguin necessàries per preparar-se per a possibles rebrots. Tot i que l'estimació màxima de capacitats necessàries de PCR durant les fases de desconfinament és d'unes 13.000 a 15.000 proves diàries, actualment les capacitats totals són d'unes 17.000 proves diàries, que augmentaran molt considerablement en les properes tres i quatre setmanes, segons la conselleria.
Aquests proves diagnòstiques tenen com a objectiu la detecció directa de la presència del coronavirus, la identificació i aïllament de forma precoç dels casos amb infecció aguda, així com dels seus contactes, aplicant mesures de restricció de la mobilitat i aïllament domiciliari durant un període recomanat de 14 dies.
Es planteja l'ús d’aquestes proves diagnòstiques d'infecció aguda en les següents circumstàncies, sempre sota prescripció mèdica i en base a criteris clínics: població amb simptomatologia, tant greu com no greu; persones en contacte amb casos positius confirmats que desenvolupin simptomatologia durant la fase d'aïllament; persones sense símptomes que poden ser contagioses en àmbits d'elevat risc de transmissió com, per exemple, residències de gent gran, centres d'internament de salut mental, centres de persones discapacitades o centres penitenciaris, i professionals sanitaris i no sanitaris essencials, en la seva reincorporació a la feina després d’un període d'incapacitat temporal per infecció per covid-19.
Fabregat assegura que ara tenen les "capacitats per fer totes les PCR que calen" i ha defensat que "els tests no són la solució a tot, sinó que s'ha de saber per què serveixen". Les proves PCR detecten la infecció per coronavirus, són com una fotografia fixa, mentre que els tests serològics busquen els anticossos que genera el sistema immune per respondre-hi.
"Les proves PCR serveixen per diagnosticar individualment si una persona està infectada o no avui. Fer-les a tota la població de forma sistemàtica no té sentit i no és sostenible", ha assenyalat el responsable de Recerca, que ha insistit que l'estratègia de PCR se centra en llocs amb molta convivència on és molt important identificar ràpid un contagi per evitar un brot, amb el cas paradigmàtic de les residències de gent gran, i en les persones amb símptomes compatibles amb la covid-19.
En canvi, els tests serològics es fan servir com a estudis de població i s'agafen mostres d'alguns col·lectius, alguns dels quals es testaran al 100%, com els professionals sanitaris, perquè en aquest cas es considera que és informació "molt rellevant", ha indicat.
Els anticossos apareixen després d'una infecció i mantenen la seva presència durant setmanes, tot i que encara no se sap quantes en el coronavirus. A més, són detectables en pacients asimptomàtics en els quals no hi ha hagut sospita d'infecció ni s'ha realitzat la prova diagnòstica. D'altra banda, Fabregat ha indicat que hi ha persones a qui se'ls va confirmar una infecció per coronavirus amb una PCR i que el test serològic no mostra anticossos. Aquest també és un dels aspectes en què es vol aprofundir en aquests estudis.
El director general de Recerca ha destacat que el paper de la primària és "clau" per fer les proves PCR i els tests serològics en l'etapa de desconfinament. "La primària ha de ser l'eix vertebrador, però al mateix temps [s'ha de vigilar] que no la saturem. La primària té com a objectius principals ara mateix la gestió de nous contagis i els seus contactes via PCR i seguiment de les persones que han reportat símptomes els darrers mesos via els tests serològics", ha subratllat.
Fabregat ha detallat que s'han realitzat 434.00 proves PCR, prop de 75.000 en residències de gent gran, centres que s'han prioritzat en les darreres setmanes. Concretament, se n'han fet 69.877 en residents i 4.874 a treballadors i s'han cobert totes les residències on s'havia detectat algun contagi. Les 20.000 proves que queden per arribar a la totalitat de les residències són en aquelles on no s'ha detectat el virus.
Fabregat s'ha referit a les proves PCR que la Regió Sanitària de Lleida té previst fer als temporers. "Són persones que estaran convivint durant temps, compartint espais i és important poder identificar molt ràpid qualsevol nou cas", ha afirmat Fabregat, que ha assenyalat que la previsió és començar les proves aquesta setmana.
