Un estudi elaborat per la UdG i l'IRTA alerta del perill en la viabilitat de les poblacions de sardines a la Costa Brava.
L'estudi apunta que aquest peix té menys volum d'omega-3 que fa 10 anys. A més, cal tenir en compte que les sardines es reprodueixen a l'hivern, que és l'època que tenen menys greix.
L'estudi ha determinat que la quantitat d'àcids grassos en l'època de reproducció afavoreixen a unes larves de més qualitat, i per tant, una viabilitat major de la població. Per això els investigadors han alertat dels nivells especialment baixos d'omega-3 en les sardines durant els mesos d'hivern.
Per altra banda, l'estudi indica que les anxoves es trobarien en la mateixa situació. Tan sardines com anxoves compten amb un volum inferior de greix al d'altres espècies de l'Atlàntic o altres punts de la costa Mediterrània.
Un dels possibles motius és l'augment de la temperatura de l'aigua del mar. Això implicaria un canvi en la productivitat i composició del plàncton, principal aliment d'aquests dos tipus de peix.
La reducció del greix d'aquestes dues espècies és importat a nivell ecològic, ja que són la base alimentària per a molts altres peixos. Es tracta de dues de les espècies de peix blau petit més abundants de Catalunya. Si les anxoves i les sardines tenen mala salut, els peixos que estan més amunt en la cadena tròfica, com ara el lluç, també comptaran amb una salut empitjorada.
L'estudi l'ha desenvolupat el grup de recerca SeaHelath i la Càtedra Oceans i Salut Humana de la UdG, a banda dels investigadors de l'IRTA. Durant la recerca s'han analitzat 2.000 exemplars de sardines i anxoves dels ports de Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, l'Escala i Roses. Es tracta de l'estudi amb més exemplars estudiats fins ara a la Costa Brava.
Tot i que alguns estudis anteriors han especulat sobre el paper dels paràsits en la salut de la sardina i de l’anxova, l’estudi de la UdG i de l’IRTA mostra unes taxes d’infecció molt baixes en comparació amb les d’altres poblacions, com les de l’Adriàtic.
En l’estudi s’ha utilitzat la base més extensa de parasitisme en peixos comercials a Catalunya, que és la dels serveis veterinaris de Salut Pública de la Generalitat.
Els resultats evidencien que els paràsits no fan perillar les poblacions de sardina i anxova de la Costa Brava. També confirmen que la conservació d’aquestes espècies s’ha de centrar en una gestió pesquera correcta i a entendre millor què li passa al plàncton com a conseqüència del canvi global.
Així doncs, conclouen els investigadors, calen estudis específics que confirmin els canvis en la productivitat i la composició del plàncton a causa del canvi global i que els àcids grassos de les sardines i de les anxoves podrien ser utilitzats com a marcadors dels canvis ambientals que s’estan produint al mar de la costa catalana i al Golf de Lleó.
