L'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH) ha registrat 160 incidències durant l'any 2019, un 41,6% més que l'any anterior, quan se'n van registrar 113.
Es tracta de comunicacions fetes a l'entitat per persones agredides verbalment o físicament a diferents territoris de Catalunya.
El col·lectiu que més incidències ha registrat és el d'homes gais o bisexuals (arriba quasi al 60%) i el tram d'edat més comú va dels 26 als 35 anys.
Segons ha assegurat el president de l'entitat, Eugeni Rodríguez, les agressions han augmentat, en part, perquè hi ha un "aire contaminat tòxic" provocat per l'auge de l'extrema dreta que "envalentona" els agressors, que fins ara "no trobaven una legitimitat".
Exemple d'això, ha dit Rodríguez, és que va ser durant l'any 2019 quan es van començar a veure més agressions en grup. Per altra banda, també atribueix l'increment d'un 41,6% de casos registrats al fet que cada vegada hi ha més consciència i eines per denunciar una agressió.
Amb 160 casos, es tracta del major nombre d'incidències mai registrat per l'entitat des que s'elaboren els informes de l'estat de la LGTBI-fòbia a Catalunya.
Moltes de les incidències comunicades no continuen amb cap itinerari legal. De fet, només el 16,3% dels casos del 2019 van iniciar un procés penal i concretament l'OCH va actuar com acusació particular en quatre casos. Entre aquests hi ha per exemple el cas d'un home que va agredir dues lesbianes a la Verneda fa prop d'un any.
Amb tot, Cristian Carrer, també membre de l'entitat, ha explicat que el principal objectiu que té l'OCH és la "reparació" i la preservació de la dignitat. "Hi ha moltes persones que vénen perquè necessiten que les escoltin, amb el confinament vam veure-ho", ha afegit Rodríguez.
Per això, ha matisat Carrer que no només es tracta de presentar una denúncia o acompanyar en el procés sinó que també hi ha un equip psico-social que intervé.
Com a exemple recent, ha comentat, hi ha el cas de l'agressió homòfoba a Sant Boi de Llobregat, en què les víctimes no volen iniciar cap itinerari de denúncia però l'OCH hi està en contacte.
Sobre aquesta agressió i la de Sant Adrià, l'entitat ha apuntat que les ha tractat personalment amb un protocol però que les víctimes no volen judicialitzar-ho.
Segons l'estudi publicat per l'OCH, la gaifòbia continua sent la principal vessant discriminatòria el 2019 (59,3%) amb més de la meitat dels casos d'agressió registrats per homes gais o bisexuals, en ocasions motivat per mostrar afecte en espais públics o privats.
En segon lloc hi ha les agressions generalistes, cap al col·lectiu LGTBI en general (16,3%), seguit de dones lesbianes o bisexuals (11,3%) i les dones trans (10,6%). Hi ha altres col·lectius que comuniquen menys incidències, com ara el bisexual, l'heterosexuals i l'home trans.
Rodríguez ha remarcat que tot i que cada any fan un "esforç" per combatre la infradenúncia de persones trans, dones lesbianes i bisexuals, és un tema que els continua preocupant. "Volem que les dones lesbianes tinguin totes les garanties i no naturalitzin un insult o un menyspreu", ha dit.
Pel que fa al tipus de discriminació que més pateixen les persones LGTBI és l'agressió verbal (29,4%), seguida molt de prop de la física (28,1%), que es produeix més en casos de gaifòbia i transfòbia.
Barcelona continua sent la província que més incidències té (115), seguit de Tarragona (7), Girona (5) i Lleida (1). En la resta de casos s'han produït de forma virtual o bé no es coneix la ubicació exacta de l'agressió.
De les 115 a la província de Barcelona, 73 han tingut lloc a la ciutat i es concentren principalment en els districtes de l'Eixample, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella.
El regidor Marc Serra ha explicat que les dades no volen dir que a Barcelona "es discrimini més" sinó que "es denuncia més". En aquest sentit, ha valorat que "segurament" vol dir que la ciutat compta amb més eines de denúncia i que a poc a poc es va superant la infradenúncia.
Segons ha explicat Patrícia Aljama, de l'OCH, la via pública és l'espai on hi ha més casos d'agressió o conducta discriminatòria, amb gairebé un terç del total. Amb tot, també hi ha queixes per incidències que es produeixen a l'habitatge (com ara una pintada al bloc on es viu o actituds dels veïns), espais d'oci nocturn o en l'àmbit laboral o institucional, entre altres.
Eugeni Rodríguez ha reiterat la necessitat que es desplegui un reglament específic del règim sancionador amb eines concretes per tractar casos d'agressió o discriminació contra el col·lectiu LGTBI i ha lamentat que la Generalitat no ho estigui "pilotant".
D'altra banda, ha destacat la importància que els Mossos o altres cossos de seguretat, com la Guàrdia Urbana puguin desplaçar-se al lloc de l'agressió per evitar que els agressors fugin i s'estableixi algun mecanisme perquè no hi hagi "impunitat".
També ha reclamat que l'administració municipal, i en concret a municipis mitjans o petits, hi hagi iniciatives pensades per al col·lectiu LGTBI i ha reivindicat un protocol específic per a les persones trans i com han de ser tractades de forma adequada per les administracions en àmbit com la salut o el penitenciari.
