Catalunya compta des d'avui amb un nou observatori, que vetllarà perquè la intel·ligència artificial (IA) s'apliqui de manera ètica i pensant amb el benestar de les persones.
L'han creat conjuntament el Departament de Polítiques Digitals i la Universitat de Girona.
Per una banda, aquest Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya neix en el marc de l'estratègia Catalonia.AI (que impulsa la intel·ligència artificial al país). I per l'altra, s'emmarca dins els objectius del Pla estratègic UdG2030: la suma d'intel·ligències.
"Neix amb la voluntat d'estudiar les conseqüències ètiques i legals i els riscos de la implantació de la intel·ligència artificial a la nostra vida diària", ha afirmat el rector de la UdG, Quim Salvi.
L'observatori treballarà des d'un punt de vista "transversal" i vetllarà "perquè la tecnologia s'apliqui per millorar el benestar de les persones de manera segura, justa i respectant les nostres normes socials i culturals".
El rector ha subratllat que la voluntat de l'observatori és també el de "treballar en xarxa" per aportar "respostes als molts debats que suscita l'aplicació de les fronteres de la tecnologia, i la necessitat que la seva aplicació sigui èticament correcta i al servei de la humanitat".
La voluntat de posar les persones al centre, i no la tecnologia, també l'ha destacada el conseller de Polítiques Digitals. Jordi Puigneró ha assegurat que l'objectiu de l'observatori és el d'impulsar "un model on els ciutadans governin les dades i la tecnologia" i on els drets digitals estiguin "plenament preservats" i sigui la gent "qui en tingui el control" per garantir la seva "protecció i privacitat".
De fet, Puigneró ha afirmat que, en cap cas, allò que es vol és que "es faci realitat la famosa profecia del 'Big Brother' de George Orwell". I lligant-ho amb la crisi sanitària actual, el conseller ha dit que tant Generalitat com UdG defugen la idea d'una 'Covid1984' –també, en referència al llibre d'Orwell- en què la pandèmia "s'aprofiti per passar a una situació on el ciutadà estigui desvalgut i desprotegit".
El nou observatori, que s'ha presentat en un acte telemàtic, analitzarà l'evolució del desenvolupament de la intel·ligència artificial a Catalunya, amb l'objectiu de generar un "entorn de confiança" per facilitar-ne la implantació a les empreses i administracions.
El vicerector de Projectes Estratègics de la UdG, Josep Calbó, ha destacat que des de l'observatori es redactaran "indicadors i informes, s'obriran espais de reflexió i debat, s'organitzaran jornades i tallers i es faran activitats per conscienciar la ciutadania" sobre les potencialitats de la intel·ligència artificial.
L’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya és fruit de la col·laboració entre del Departament de Polítiques Digitals i la Universitat de Girona i conseqüència de la confluència d’interessos entre ambdues entitats.
Així, el passat 18 de febrer de 2020, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar l’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya, Catalonia.AI, una estratègia de país transversal, multisectorial i centrada en les persones que vol aprofitar tot el potencial de la IA en benefici de la societat i fer de Catalunya un pol tecnològic mundial en tecnologia d’intel·ligència artificial.
L’estratègia, pionera a tot l’Estat i alineada amb els eixos estratègics de la Comissió europea en aquest àmbit, preveu com a prioritat i estructura essencial la posada en marxa d’un observatori per investigar l’impacte ètic de la IA. Un objectiu amb el qual coincideix la Universitat de Girona en el marc del seu pla estratègic, que també contempla la creació d’un observatori de l’ètica de la intel·ligència artificial.
L'acord entre Generalitat i UdG, ara, ha permès que aquest observatori ja sigui una realitat. Neix amb un pressupost de 250.000 euros per al període 2020-2020 (que sobretot aporta el Departament) i pren la forma d'una càtedra amb seu a la UdG.
Per garantir la coordinació i analitzar-ne la tasca, la Generalitat i la universitat han creat un comitè de seguiment (que integren dos representants de Polítiques Digitals i dos de la UdG).
