'Una vida digna per als joves. Pa, sostre, papers, treball. Tancada per Drets'. Aquest és el lema de la pancarta que sostenien, davant la Delegació del Govern a Girona.
Eren part dels joves migrants que el març passat van tancar-se a la Universitat de Girona.
El col·lectiu que els dona suport subratlla que haver aconseguit recursos residencials per a aquests 36 nois és una "victòria"; però que, malgrat tot, no deixa de ser "parcial".
"Podem anunciar que els joves migrants de la Tancada X Drets tenen cobertes les necessitats de pa i sostre, a través de diversos programes de protecció de llarga durada del Departament de Treball i Afers Socials, que també inclouen plans de formació", destaca el col·lectiu que els dona suport. Però –i aquí ve la crítica- el col·lectiu també critica que, en paral·lel, continua "el degoteig i l'expulsió" d'altres joves migrants sense referents, que de la nit al dia es veuen abocats a viure al carrer.
"Això és una anomalia, i suposa que plogui sobre mullat; perquè mentre la Generalitat dona resposta a aquests joves, al mateix temps n'expulsa d'altres", ha lamentat el portaveu de la Tancada, Mostafà Shaimi. "Això posa de relleu la necessitat que es posin solucions a aquesta reivindicació no resolta, perquè cap més jove es quedi al carrer", hi afegeix.
El col·lectiu de suport, de fet, defineix la situació de "·bomba de rellotgeria" i treu xifres per evidenciar aquest "risc". Subratlla que, a dia d'avui, més de la meitat dels joves migrants sense referents que es troben dins el sistema de protecció ja han complert la majoria d'edat. "I els càlculs indiquen que aquest percentatge pot superar el 70% abans de finals d'any", diu Shaimi.
Per això, el col·lectiu de suport reclama al Govern abocar recursos per evitar que el sistema continuï "expulsant" aquests joves. I critica que, de fet, això s'ha continuat fent tot i la pandèmia. Perquè d'ençà del pas a la fase 1 de la desescalada, tenen constància que arreu de comarques gironines hi ha hagut vuit joves a qui "s'ha fet fora" dels centres i s'han trobat al carrer.
Més enllà d'això, el col·lectiu de suport a la Tancada X Drets lamenta que els 36 joves que ara sí disposen de recursos, tampoc ho tenen fàcil. D'entrada, perquè a l'hora de buscar pisos i habitacions, s'han trobat amb situacions de "racisme social". És a dir, propietaris que s'han negat a llogar-los després de saber l'origen dels inquilins. I això, tot i comptar amb l'aval de la Generalitat i de les dues entitats que s'encarreguen del seguiment dels plans de formació (la cooperativa Suara i la fundació Cepaim).
"Volem denunciar aquest racisme social, que obstaculitza la incorporació de persones que han vingut de fora a la societat", ha criticat Shaimi. A més, el col·lectiu diu que l'allotjament i els plans de formació per a aquests joves són "una primera solució", però que cal continuar avançant per garantir-los permisos de residència i de treball. I aquí, interpel·len directament el govern de l'estat espanyol.
"La Tancada demanava sostre, però també treball i papers; reclamem a l'Estat que, de manera automàtica, concedeixi permisos de residència i de treball als joves d'entre 18 i 21 anys", ha afirmat Shaimi. "D'aquesta manera, es permetrà que aquests joves puguin entrar al mercat laboral i construeixin una vida digna i autònoma", ha dit.
Per últim, des del col·lectiu reclamen a l'estat espanyol que no tingui en compte els antecedents penals a l'hora de renovar documentació i permisos. Entenen que els joves migrants, quan s'han vist abocats a viure al carrer, han "sobreviscut com han pogut". "I això vol dir robar un mòbil, ocupar un pis o cometre actes delictius", ha admès Shaimi. "Però nosaltres considerem que aquests joves són, en realitat, les víctimes, perquè han hagut de delinquir per sobreviure", ha conclòs el portaveu de la Tancada X Drets.
