El primer judici per les mobilitzacions del primer aniversari de l'1-O a Girona on els manifestants van tallar les vies de l'AVE i, després, van entrar a l'edifici de la Generalitat a Girona i van despenjar la bandera espanyola ja té sentència.
La fiscalia, que inicialment demanava 5 anys de presó i multes de 7.200 euros, ja va modificar la petició al final del judici. Aleshores, va retirar l'acusació pels delictes d'atemptat a agents de l'autoritat, lesions i danys i la va mantenir per desordres públics i ultratge a la bandera d'Espanya.
Sol·licitava 1 any de presó i 1.260 euros de multa. La defensa, encapçalada per l'advocat Benet Salellas, demanava l'absolució.
Ara, la secció quarta de l'Audiència de Girona ha absolt Jordi Alemany del delicte d'ultratge a la bandera. La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Daniel Varona, conclou que l'encausat formava part del grup d'unes 300 persones que va irrompre a la seu de la Generalitat i va despenjar la bandera espanyola de la façana.
"Una persona que no ha estat identificada va despenjar la bandera espanyola i la va llançar a l'exterior de la delegació de la Generalitat, on finalment va ser trepitjada per altres persones igualment no identificades", argumenta la sentència.
El tribunal apunta que no existeix "cap prova" que situï l'encausat entre aquest grup: "Sí que teníem prova que situa Jordi Alemany dins el grup que va franquejar la segona porta, que és la que donava accés a les plantes superiors, però desconeixem si finalment va pujar o no les escales" que donaven accés al lloc al punt on hi ha les banderes.
A més, la sentència també exposa que "el simple fet de despenjar o fins i tot tirar a terra la bandera no pot considerar-se constitutiu d'ultratge a la bandera". Un delicte que, afegeix l'Audiència, només es podria atribuir a qui la va trepitjar. "L'única persona a la que es podria imputar el delicte d'ultratge a la bandera espanyola un cop depenjada és la persona fotografiada trepitjant-la", argumenta el tribunal que recorda que aquesta persona no ha estat identificada.
L'Audiència de Girona, però, sí que condemna l'activista per un delicte de desordres públics atenuant i li imposa una multa de 1.080 euros. Segons la sentència, l'encausat formava part del grup que va arribar a la seu de la Generalitat cap a les 9.30 del matí de l'1 d'octubre del 2018, després del tall de les vies de l'AVE, "amb la finalitat d'accedir a l'interior" de l'edifici.
Tot i que la porta d'accés estava bloquejada, la sentència apunta que "un grup nombrós de persones va aconseguir accedir a l'interior de la porta giratòria, començant a colpejar-la fins que, per evitar mals majors, es van obrir les portes interiors i el grup de persones que formaven les primeres línies van procedir a entrar a l'edifici", trencant també un cordó format per vigilants de seguretat i Mossos d'Esquadra.
Un cop dins l'edifici, continua exposant la sentència, en grup de persones van anar fins a la porta d'accés el balcó on onejaven les banderes: "Van començar a donar puntades de peu, cops de puny i pessigades als vigilants de seguretat". "Davant el caire que estava agafat la situació, els agents dels Mossos d'Esquadra van decidir obrir la porta per salvaguardar la integritat física dels vigilants", addueix la sentència que apunta, però, que no hi ha cap prova que situï l'encausat "com una de les persones que formava part del grupuscle que va utilitzar actes de violència física".
"Els fets relatats van tenir lloc amb la finalitat d'atemptar contra la pau pública, sense estar emparats per cap tipus d'exercici del dret fonamental a la manifestació o protesta", conclou l'Audiència de Girona.
El primer judici per les mobilitzacions del primer aniversari de l'1-O a Girona ha acabat amb una condemna mínima. Encara hi ha pendent, però, el judici contra quatre activistes acusats pel tall de l'AVE aquell mateix dia. Tot i que el jutjat va investigar un total de dinou activistes per aquests fets, finalment la fiscalia i Adif només han formulat acusació contra aquests quatre i sol·liciten 4 anys de presó per a cadascun.
El 16 de gener de l'any passat, la Policia Nacional va dur a terme un operatiu que va culminar amb la detenció de setze activistes (entre ells els alcaldes de la CUP de Verges, Ignasi Sabater, i Celrà, Dani Cornellà) per, suposadament, participar en el tall de l'AVE. Una intervenció policial polèmica, que va despertar nombroses crítiques i mobilitzacions de protesta. De fet, tant els afectats com el president de la Generalitat, Quim Torra, van arribar a denunciar la Policia Nacional per detenció il·legal, tot i que la causa va quedar arxivada.
Un cop tancada la instrucció, el jutjat va resoldre que hi havia indicis per enviar a judici divuit dels encausats per desordres públics i danys a la circulació ferroviària. El jutjat va arxivar la causa a un dels investigats perquè les imatges de la càmera de videovigilància on la policia l'identificava no eren concloents i perquè va aportar un testimoni que el situava treballant a aquella hora.
La defensa dels encausats, encapçalada pels advocats Montserrat Vinyets i Benet Salellas, va recórrer la interlocutòria del jutjat a l'Audiència de Girona. Els lletrats argumentaven "la inexistència d'indicis" contra els encausats i posaven en dubte que la Policia Nacional els identifiqués "amb una simple comparació" de les imatges de les càmeres de videovigilància amb fotografies extretes de les xarxes socials.
L'Audiència va estimar parcialment el recurs de la defensa i va arxivar la causa, també, contra el fotoperiodista Carles Palacio perquè "es trobava al lloc dels fets per la seva condició de reporter gràfic o fotoperiodista, amb la funció d'informar sobre el que estava passant".
Finalment, d'aquests disset activistes investigats, la fiscalia i l'advocacia de l'Estat en nom d'Adif només van formular acusació per quatre. Això vol dir que la resta dels investigats, incloent-hi els alcaldes de Verges i Celrà, no aniran a judici i es va acordar l'arxiu per a tretze dels activistes que continuaven imputats.
