Al final del judici a l'Audiència de Girona, la fiscalia i l'acusació particular van mantenir la petició de 46 anys de presó per a cadascun dels acusats.
En concret per un delicte d'agressió sexual amb penetració com a autors i dos delictes més com a cooperadors necessaris. També els acusaven del robatori amb violència del mòbil com a coautors.
Els acusats van negar els fets i els advocats de la defensa, Carles Monguilod i Narcís Badosa, van sol·licitar l'absolució.
La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona de la qual ha estant ponent el magistrat Juan Mora, remarca que "és necessari que existeixi prova de càrrec suficient per destruir la presumpció d'innocència" i que el tribunal arribi a una "convicció plena, exempta de dubtes" per poder dictar una sentència condemnatòria. Unes condicions, argumenta el tribunal, que en el cas de la violació en grup no es compleixen.
"La víctima ha declarat fins a sis vegades al llarg del procediment, fins i tot es podria parlar d'una setena si incloem les manifestacions fetes durant les rodes de reconeixement", exposa la sentència que concreta que, tot i que les declaracions "presenten coincidències", "existeixen contradiccions, omissions i afegits que, en el seu conjunt, impedeixen a la sala realitzar un relat concret i determinat del que va succeir". Unes contradiccions esgrimides per Monguilod i Badosa i, també, recollides per la mateixa Audiència de Girona quan va deixar els acusats en llibertat sota fiança el juliol del 2017.
Així, la sentència considera provat que cap a les cinc de la matinada del 21 de gener del 2017 la víctima tornava cap a casa amb un amic quan, a l'alçada del carrer Font del Rei de Girona, es va trobar amb els acusats i una tercera persona que no ha pogut ser identificada. D'entrada, recull el tribunal, hi va haver una discussió entre el grup de tres homes i l'amic de la víctima.
Segons la sentència, al judici no ha quedat acreditat, tal i com sostenien les acusacions, que en aquell moment els agressors amenacessin la víctima amb una navalla per robar-li el telèfon ni que exhibissin l'arma mentre li deien "que no li tornarien el mòbil si no li xupava la polla als tres".
El tribunal apunta, doncs, que l'acompanyant de la denunciant va marxar del lloc per la disputa però "la víctima va decidir quedar-se sola amb els acusats i la tercera persona entenent que la situació s'havia tranquil·litzat".
L'Audiència argumenta que aleshores la víctima i un dels acusats "van mantenir relacions sexuals" però afegeix que "no ha resultat acreditat que es realitzessin sense el consentiment de la denunciant, ni que l'obligués a fer-li una fel·lació". Al judici, aquest acusat va dir que havia tingut sexe amb la víctima però va assegurar que havia estat consentit.
El tribunal tampoc considera provat que l'altre acusat fes tocaments a la víctima i, per això, conclou que "no ha resultat acreditat que els acusats, actuant sols o conjuntament amb una tercera persona, subjectessin fortament la víctima i l'obliguessin a mantenir relacions sexuals en contra de la seva voluntat".
Més enllà de les declaracions de la víctima al llarg del procés i al judici (on va declarar a porta tancada), el tribunal també analitza "altres elements probatoris existents", com són els dos perfils genètics diferents localitzats en la víctima després de denunciar la violació en grup: "Els informes de l'Institut Nacional de Toxicologia avalen la declaració que fa la víctima i contradiuen la dels acusats perquè la denunciant té restes d'espermatozous de dues persones, no d'una sola".
La sala argumenta que és un "element probatori molt important" perquè coincideix amb el relat de la víctima, que va assegurar que dos dels homes la van violar mentre el tercer la subjectava i li feia tocaments. Tot i això, el tribunal sosté que l'ADN "no prova per si sol la falta de consentiment".
L'Audiència també indica que "existeixen dubtes" sobre les lesions que presentava la víctima. Els forenses van indicar que la noia tenia diversos hematomes "compatibles amb els fets narrats", unes conclusions que, segons el tribunal, podrien "fonamentar la condemna unit a l'anàlisi de l'ADN" i "salvant les contradiccions" de la víctima.
El problema, segons el criteri de la sala, és que l'acusació particular va aportar un seguit de fotografies de les lesions preses l'1 de febrer i els forenses van dir a la sala de vistes que els hematomes fotografiats es podrien haver produït, com a màxim, dos dies abans de captar les imatges.
Els advocats de la defensa, Carles Monguilod i Narcís Badosa, al·legaven que aquest dictamen dels forenses sobre les imatges podia significar que "les lesions podien tenir un origen diferent a l'agressió sexual".
"Aquesta al·legació de les defenses podria sonar a merament exculpatòria i és cert que és possible que les forenses s'equivoquin sobre la duració temporal de les lesions", argüeix el tribunal que, tot i aquesta valoració, exposa que no deixa de sembrar un dubte més perquè "també és possible que les lesions que apareixen a la pericial tinguin un origen diferent".
"No afirma questa sala que el relat de la víctima sigui fals. És més, com hem dit ve recolzat per dades probatòries, però les contradiccions impedeixen afirmar sense el mínim dubte raonable que els acusats van atemptar contra la llibertat sexual de la víctima", sosté l'Audiència de Girona que afegeix que "no es tracta de ponderar en una balança quin relat és més creïble, sinó que l'acusació provi sense dubtes la culpabilitat dels acusats". "Això no ocorre en el present cas", conclou el tribunal.
L'Audiència de Girona absol els dos acusats dels delictes contra la llibertat i indemnitat sexual dels quals se'ls acusava com a autors i com a cooperadors necessaris. Només condemna un dels processat per un delicte lleu de furt per sostreure el mòbil a la víctima. Li imposa una multa de 240 euros i que indemnitzi la víctima amb 189,29 euros.
La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs d'apel·lació al TSJC.
