Els 3 acusats han reconegut durant el judici a l'Audiència de Girona que entre l'abril i el juliol del 2017 van arribar a cometre fins a 32 robatoris silenciosos en cases del Baix Empordà.
Els objectius van ser habitatges de Santa Cristina d'Aro, Platja d'Aro i, majoritàriament, Calonge. De fet, bona part els robatoris van ser a la urbanització Vescomtat de Cabanyes.
Segons han admès, van conformar un "entramat criminal" i mentre dos d'ells eren els encarregats d'accedir a les cases i cometre els robatoris, el tercer s'encarregava de fer-los de transport, traslladant-los des de Lloret de Mar fins a les proximitats de l'habitatge on volien entrar a robar.
Segons recull l'escrit d'acusació del fiscal Víctor Pillado, que els processats han subscrit, entraven als domicilis sense fer fressa i quan les víctimes dormien. Per cometre alguns cops, van aconseguir accedir a les cases aprofitant algun accés obert però en la gran majoria feien servir una tècnica molt concreta: fent un forat amb un trepant als marcs de portes o finestres i forçant l'accés amb un filferro.
Un cop arreplegat el botí, amagaven les eines i la roba que havien fet servir per als robatoris en diferents amagatalls. Després, el conductor els tornava a recollir i li donaven una part dels objectes que havien robat a mode de pagament. La resta, "els venien en territori nacional o fora de les nostres fronteres".
Com que els acusats han reconegut els fets, ara la discussió és purament jurídica. El fiscal considera que són autors d'un delicte continuat de robatori amb força en casa habitada (perquè en 26 dels casos van haver de forçar els accessos als domicilis), d'un delicte continuat de violació de domicili en concurs medial amb furt (pels altres sis pels quals van aprofitar alguna obertura de la casa) i d'un delicte de pertinença a grup criminal.
Per al suposat líder de la trama demana a l'escrit d'acusació 14 anys i mig de presó, per a l'altre que entrava als domicilis a robar demana una pena de 13 anys i 6 mesos i per al conductor de 12 anys.
Les defenses, encapçalades pels advocats Joan Pere Zapata, Mònica Tarradellas i Ángel Rodríguez, consideren que els 32 casos constitueixen un sol delicte continuat de robatori amb força i, a més, aprecien una atenuant de confessió i una altra de dilacions indegudes que rebaixaria la pena fins als 3 anys i 3 mesos (i això tenint en compte que ja fa tres anys que estan en presó preventiva)
I per apuntalar la qualificació jurídica esgrimeixen, de fet, una sentència de la mateixa Audiència de Girona que el juny del 2016 ja va condemnar el suposat líder de la banda, Fatjon Lugja àlies Mario de Rocco, a 7 anys de presó per assaltar 25 cases durant una onada de robatoris silenciosos que es va estendre des del 30 de juny del 2012 fins al 5 de juny del 2013. Aleshores, el tribunal el va condemnar com a autor d'un delicte continuat de robatori amb força.
El fiscal, per contra, no hi està d'acord i, en el seu informe, ha posat el focus en el fet que Lugja aprofités la seva sortida de la presó per organitzar un nou entramat criminal per perpetrar més robatoris, generant alarma i inseguretat al Baix Empordà: "Si no demanem més pena és perquè no podem, perquè és una veritable barbaritat". Pillado també ha assenyalat que els 32 robatoris deixen un total de 68 víctimes que van patir les conseqüències de l'actuació dels lladres.
Tarradellas sosté que el fiscal busca un "escarment exemplar" contra Fatjon Lugja i subratlla que la petició de penes, tot i ajustar-se a dret, no suposaria una pena "justa".
El judici, que s'ha fet a la secció quarta de l'Audiència de Girona, ha quedat vist per a sentència.
