La campanya, on han participat una dotzena de professionals, s'ha centrat en l'excavació de la cala 9/10 del sector de Ca n'Argilera al Camp dels Ninots de Caldes de Malavella.
Principalment, ha consistit en el desmuntatge horitzontal dels nivells 11 i 10, tots dos de fa 3,1 milions d'anys d'antiguitat. L'11 és precisament el més "ric" des del punt de vista paleontològic i on s'han localitzat la major part dels esquelets de macrovertebrats recuperats fins ara.
L'excavació en aquest punt ha permès recuperar una gran quantitat de restes de petits vertebrats, sobretot peixos, rèptils i amfibis, en un estat de conservació "excepcional". Alguns d'ells, fins i tot, amb restes de possible matèria orgànica.
En concret, en el grup d'amfibis –abundant en el registre fòssil del Camp dels Ninots- s'han localitzat gripaus i granotes i tritons, amb esquelets sencers i connexió anatòmica d'exemplars de totes les edats.
El cas dels tritons és, segons els experts, especialment rellevant perquè es tracta d'animals molt difícils de localitzar en el registre paleontològic. Els esquelets documentats corresponen a dos tipus diferents de tritons, els ofegabous i el tritó palmat.
La presència de granotes verds i de dues formes de tritons constaten la presència d'un medi aquàtic estable perquè es tracta d'espècies que no s'allunyen gaire de l'aigua durant l'any.
En relació a les nombroses tortugues aquàtiques localitzades, la majoria molt completes i en connexió anatòmica, els experts n'han descrit dues espècies: la Mauremys leprosa i la Chelydropsis cf.pontica. Aquesta última, coneguda com la tortuga caiman, és molt escassa al registre paleontològic i "excepcional" en aquestes cronologies, ja que es considerava que, a Europa, s'havia extingit fa uns 3,5 milions d'anys. La troballa al Camp dels Ninots demostra, però, que va desaparèixer 400.000 anys més tard.
El mateix passa amb l'altra espècie identificada, la Mauremys leprosa, coneguda popularment com la tortuga del rierol. En aquest cas, fins que no va aparèixer al Camp dels Ninots i al jaciment de La Higueruelas (Ciudad Real) s'associava als inicis del quaternari.
La resta de peixos localitzats conformen, majoritàriament, esquelets complets i en connexió anatòmica. També s'han trobat, en colar el sediment, restes aïllades de vèrtebres i dents. En tots els casos, es tracta de peixos d'aigua dolça i hi està àmpliament representada la família dels ciprínids.
La campanya d'enguany ha estat fortament marcada per les mesures de seguretat contra la covid-19. Això ha provocat que s'hagin reduït el nombre de participants i ampliat la superfície d'excavació per assegurar el distanciament social. Tampoc s'han organitzat torns, generant així un grup estable durant les tres setmanes d'excavacions.
Els treballs d'intervenció i investigació arqueològica en el Camp dels Ninots estan subvencionats per l'Ajuntament de Caldes de Malavella, la Generalitat amb un projecte concedit per Departament de Cultura.
Ha estat la primera campanya que duu a terme amb el centre d'interpretació Espai Aquae obert, inaugurat l'agost del 2019. L'espai s'ubica a l'antic castell de Caldes i inclou un recinte d'uns 400 metres quadrats on es combina la recerca, la didàctica i la socialització del patrimoni. Hi ha materials originals del Camp dels Ninots de 3,1 milions d'anys.
