Els centres de salut mental adults (CSMA) van atendre l'any passat 15.053 persones, amb 3.881 casos nous al conjunt de la demarcació de Girona.
Del conjunt de persones ateses als CSMA, un 59,5% van ser dones i un 40,5% homes, amb una mitjana d'edat de 51 anys.
Les persones ateses van rebre un total de 102.047 visites assistencials, de les quals un 3,9% corresponen a primeres visites, un 85,94% visites de seguiment, un 3% teràpies familiars i grupals i un 7% visites realitzades en el lloc de vida de la persona atesa.
En relació al diagnòstic, un 30% dels casos van ser tractats per trastorn de l'estat d'ànim, diagnòstic de major freqüència, un 17,4% per trastorns psicòtics i un 13,2% per trastorns d'ansietat.
La memòria també destaca que durant l'any 2019, Support-Girona va assumir més de tres casos nous per setmana en alguna de les modalitats d'acompanyament, incrementant-se la modalitat d'Assistència en la qual la persona, normalment aconsellada pels serveis socials de salut mental o de la comunitat, és la que manifesta davant del jutjat la voluntat de rebre suport en la gestió dels seus assumptes.
En relació amb l'atenció a salut mental infantil i juvenil, els centres especialitzats (CSMIJ) van atendre 6.210 persones, 2.276 casos nous. Del total de persones ateses als CSMIJ, un 39% van ser nenes i un 61% nens, amb una mitjana d'edat de 14 anys. Els centres van fer un total de 35.330 visites, de les quals un 6,52% van ser primeres visites, un 58% visites successives, un 33% visites de tractament familiar i un 2% visites a domicili.
En el cas dels menors, el 29% va rebre atenció per un diagnòstic Codi Z, relacionat amb situacions de malestar per diferents causes de la pròpia vida, seguit del trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDHA) en un 10%.
Per altra banda, els Centres d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) van atendre l'any passat 4.616 persones. El 76,3% van ser homes i el 23,7% dones, amb una edat mitjana de 43 anys. El 29% de les persones ateses van ser casos nous (1.340 persones). L'alcohol va ser en un 46,7% l'addicció que va propiciar l'inici de tractament, seguit de la cocaïna en un 27,76%, del cànnabis en un 12,46 % i la heroïna en un 6,86%.
Els CAS van registrar més de 74.275 visites, un 5% més que l'any 2018 (70.739). De total de visites, el 38,98 % (28.951) va ser visites successives, un 38,8% (28.733) va ser control de tòxics, un 13,33% (9.900) van correspondre a dispensació de metadona i un 4,93% (3.661) a teràpies de grup. Prop del 4% va ser visites d'acollida o d'inici de tractament i primeres visites (2.941).
Els equips PSI (Pla de serveis individualitzats) són equips de professionals, integrats per infermeria, treballadors i educadors socials, que treballen en el lloc de vida de les persones ateses i adapten per a cadascuna d'elles els serveis sanitaris i socials existents, segons les seves necessitats, i tan a prop com és possible del seu medi natural per assolir així una continuïtat assistencial.
Aquests equips de professionals especialitzats en salut mental (gestors de casos) van atendre l'any passat 255 persones, més d'un 25% més que l'any anterior (2018). Un total de 53 persones van ser ateses per primera vegada. Les persones ateses van requerir un total de 7.720 visites assistencials de diferent tipus (com atenció a casa o suport familiar).
Els 75% d'aquests casos són pacients considerats complexos i segons diagnòstic i més de la meitat responen a un trastorn psicòtic. Només un 9,8% de persones ateses pel programa PSI ha ingressat a una unitat d'hospitalització durant el 2019. Els 75% de casos atesos pel programa PSI es van diagnosticar de complexitat de salut mental.
Segons l’OMS, prop de 1.000 milions de persones viuen amb un trastorn mental, 3 milions de persones moren cada any pel consum nociu d'alcohol i una persona se suïcida cada 40 segons. A aquestes dades generals s'hi suma ara l'afectació mundial de la pandèmia de la covid-19 en la salut mental de les persones, encara per quantificar la seva magnitud.
Per a l'OMS només una major inversió en els sistemes de salut mental per incrementar recursos accessibles per a tothom podrà garantir el dret humà que és la salut mental de totes les persones, sigui quina sigui la seva raça, gènere, condició social o pensament.
Coincidint amb la celebració aquesta setmana del Dia Mundial de la Salut Mental (el 10 d'octubre), els representants de les entitats i institucions gironines que encapçalen conjuntament la celebració anual de la diada a comarques gironines han presentat la VI edició d'unes jornades que enguany porten per títol 'Salut mental per a tothom. Major inversió-major accés. Per a qualsevol persona, en qualsevol lloc'.
