La direcció de l'IAS ha emès un comunicat en resposta a l'informe de la Sindicatura de Comptes que analitza el pressupost, els contractes i les despeses de personal de l'empresa pública el 2017.
El document detectava irregularitats amb el personal, entre d'altres perquè aquell any es va contractar més gent de la que es podia.
A més, posa de relleu que els sous de nou directius no van passar pel Consell d'Administració i que l'IAS no va reclamar més de 73.000 euros en pagaments indeguts a l'exadjunt a gerència. Pel que fa a pressupost, l'informe detecta "almenys" 12,5 milions d'euros en excés de despesa. Sobretot, en medicaments.
D'entrada, però, l'Institut d'Assistència Sanirària (IAS) sosté que aquesta quantitat "en cap cas" és un excés de despesa. La direcció de l'empresa pública subratlla que "aquest import correspon majoritàriament a despesa de medicaments, realitzada sota el mateix acord marc signat per l'Institut Català de la Salut, amb els mateixos preus de referència en ser aquests molt més competitius".
A més, la direcció de l'IAS també posa de relleu que el 2017 es va tancar amb superàvit. I en aquest sentit, aclareix que no hi va haver cap error comptable –com recollia la Sindicatura- perquè després de liquidar el pressupost, allò que va sobrar van ser 20.569 euros (i no 49.068 euros).
Pel que fa a salaris, la direcció de l'IAS sosté que allò que van cobrar els nou directius no va ser sou, sinó pagues d'objectius per al 2017. I que això, com recull el conveni, també es va fer amb "la resta de treballadors". En concret, l'IAS subratlla que aquell exercici "es va poder fer efectiu el pagament d'objectius del 62% a tots els treballadors". I que aquest import no l'ha d'aprovar el Consell d'Administració, perquè "ja ve regulat pel conveni col·lectiu".
Per últim, l'IAS subratlla que els 73.000 euros que va cobrar l'exadjunt a gerència, i que la Sindicatura de Comptes qualifica com a "pagaments indeguts", en cap cas ho van ser. L'empresa pública afirma que aquesta quantitat es refereix "exclusivament" a despeses per a dietes i quilometratge "efectivament realitzades".
I de fet, l'IAS es remet a un informe de la Direcció General de Funció Pública, emès aquest passat mes de març, que concloïa que "el reintegrament d'aquesta quantitat podria suposar un potencial enriquiment injust per part de l'Administració en tractar-se de desplaçaments efectivament realitzats".
L'IAS gestiona el Parc Hospitalari Martí i Julià –on hi ha el Santa Caterina-, la Xarxa de Salut Mental de les comarques gironines i les àrees bàsiques de salut (ABS) d'Anglès, Breda-Hostalric i Cassà de la Selva.
