Es tracta d'una planta invasora procedent de l'Àsia que ocupa ràpidament zones de pastura i bosc de ribera i posa en risc la biodiversitat. Té una gran capacitat de reproducció, per llavors i per fragments.
Quan hi ha riuades importants, com la tempesta Leslie el 2018 i el Gloria d'enguany, s'accelera el procés de dispersió aigües avall.
És per això que s'han hagut de reforçar els treballs de manteniment que es venen fent a les zones d'alta muntanya des de fa deu anys. Dues brigades de la Fundació MAP, dedicada al col·lectiu de persones amb discapacitat, s'encarreguen de retirar i cremar les plantes.
"Si un any deixem de fer el manteniment, la budleia ('Buddleja davidii') torna a colonitzar la zona", afirma la directora del Consorci del Ter, Teia Puigvert. Detalla que és una planta amb una gran capacitat d'expansió, un fet que dificulta especialment el seu control.
Una planta adulta produeix 3 milions de llavors a l'any, les quals s'escampen per l'aigua i el vent molt fàcilment, i també per fragments que arrelen i es converteixen en nous exemplars.
Segons la directora, "cada vegada que hi ha pertorbacions de l'entorn, com ara riuades com el Leslie o el Gloria dels últims anys, el temporal arrossega les plantes, les fragmenta i aquestes van quedant en zones de platges fluvials" i s'accelera el procés. A més, la seva propagació posa en risc zones d'alt valor ecològic, com són les pastures i els boscos de ribera.
El que fa la planta és competir amb la resta de vegetació i, ràpidament, les va desplaçant i va guanyant terreny. "El bestiar no se la menja i no hi ha constància que cap altre animal ho faci", afirma Puigvert.
Aquesta planta al·lòctona es troba sobretot a les capçaleres del riu Ter i Freser al Ripollès així com alguns dels afluents. Els treballs de control se centren en les zones altes del riu (des de Setcases fins a Vilallonga de Ter) per evitar que es propagui aigües avall. Enguany, a més, s'està actuant en un tram nou, com és la desembocadura de la riera de Tregurà. Uns treballs que van començar a mitjans d'octubre i que finalitzen aquesta setmana.
Des del 2005, es pot dir que està "més controlada que abans" però ja s'assumeix que no es podrà extingir. Una de les dificultats és que la budleia es ven com a planta ornamental i hi ha gent que la té als jardins de casa. "Cal molta pedagogia i que la gent entengui que no es poden tenir plantes exòtiques perquè continuen escampant la llavor al medi", remarca.
Una brigada de cinc treballadors de la Fundació MAP, dedicada a la inserció de persones amb discapacitat, s'encarreguen dels treballs.
El coordinador de l'àrea de jardineria i forestal, Agustí Fajula, explica que són feines manuals i també amb l'ajuda de maquinària. A partir de l'any, la planta passa de ser un arbust a convertir-se en un arbre amb el pas del temps. "Un cop passada la màquina, es fa un repàs manual per assegurar que no queda cap plançó", detalla. Seguidament, les restes es traslladen a un altre punt proper i es cremen.
El cost dels treballs és de 7.175,30 euros.
