El vaixell enfonsat a les illes Formigues es va descobrir al 1958. El van localitzar submarinistes del Centro de Recuperación e Investigaciones Submarines.
El jaciment es va excavar entre el 1959 i el 1960, i se'n va fer una altra campanya al 1983. Se'n van extreure una trentena d'àmfores, que es guarden als magatzems del Museu Marítim de Barcelona, i part de la fusta (aquesta, avui dia no es conserva).
El derelicte es coneixia com 'El pecio de Palamós', prenent com a base un llibre del 1987 que va recollir els resultats d'aquelles excavacions. I posteriorment, se'l va batejar com a 'Formigues I'.
La seva ubicació exacta, però, feia gairebé quatre dècades que es desconeixia; perquè la informació que els arqueòlegs d'aleshores van recollir era inexacta. Les coordenades eren poc precises i, fins i tot, contradictòries.
Aquest 2020, els arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) es van fixar com a objectiu intentar tornar a trobar el derelicte. La campanya, que s'ha fet amb el vaixell 'Thetis', s'ha dut a terme durant el mes de setembre i ha permès redescobrir de nou el vaixell.
L'arqueòloga del CASC Rut Geli explica que les restes es trobaven a una fondària d'uns 40 metres, i que en part s'han descobert gràcies al temporal 'Gloria'. Perquè la llevantada va remoure la sorra del fons i va fer aparèixer un tros de la fusta del casc. A més, durant la campanya, també s'ha localitzat una gerra de ceràmica que formava part de la tripulació i una àmfora del tipus Tarraconense 1 –dedicada al transport de vi- que s'ha conservat del tot.
Els sondejos d'aquest 2020 han permès documentar elements de fusta del vaixell (com ara un fragment de tauló del casc, que conserva el sistema d'unió de llengüetes, mosses i clavilles). Rut Geli subratlla que la campanya ha obert "noves perspectives de futur" per continuar excavant més a fons el derelicte.
Primer, perquè se n'ha trobat part de la fusta conservada. Segon, perquè s'ha localitzat una àmfora preservada del tot (i n'hi podria haver més). I tercer, perquè aquest derelicte, que data de mitjans del segle I aC, seria "el primer exponent d'un vaixell de comerç de vi produït a Catalunya".
"La seva arquitectura naval té un gran interès científic", subratlla l'arqueòloga del CASC. Fins ara, els vaixells més antics construïts amb tècniques autòctones s'han localitzat a la zona del Cap de Creus. Es tracta del Cala Cativa i del Cap de Vol, que transportaven àmfores del tipus Pascual I.
La Tarraconense 1, concreta Geli, és anterior a aquestes. I per tant, això vol dir que el 'Formigues I' seria el precedent d'aquests altres dos derelictes localitzats al Cap de Creus (que daten de la segona meitat i finals del segle I aC). "Se'ns obre un projecte d'estudi a llarg termini per confirmar-ho", avança l'arqueòloga del CASC. Un projecte durant el qual també es tornaran a reestudiar les àmfores que es guarden al museu de Barcelona i el 'Thetis' tornarà a fondejar a les illes Formigues per obrir més el jaciment.
De fet, aquest arxipèlag s'ha revelat prolífic per a l'arqueologia submarina. I és que al 2016, aquí també s'hi va localitzat un altre derelicte, el 'Formigues II'. En aquest cas, es tracta d'un vaixell romà de finals del segle I aC, que transportava més de 200 àmfores amb salaons i salsa de peix (en especial, una de molt apreciada coneguda com a gàrum).
I si el 'Gloria', en part, ha contribuït a descobrir el 'Formigues I', la llevantada també ha fet aflorar nous jaciments arreu del litoral català. N'han aparegut fins a una dotzena, que els arqueòlegs del CASC, com a unitat de recerca del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), han inventariat i els han incorporat a la carta on es recullen tots els jaciments submarins.
Al litoral de la Costa Brava, Rut Geli destaca que s'han descobert l'àncora i part de les calderes de vapor del vaixell 'Georgia', que es va enfonsar al 1883 davant la costa de Begur (Baix Empordà). "Allò destacat és que l'àncora conserva el cep de fusta, que és el que fa contrapès perquè les ungles es clavin a la sorra", explica l'arqueòloga. Aquí, el que ha fet el CASC ha estat preservar la troballa (traslladant-la a una zona de més fondària, on s'ha enterrat per protegir-la).
A més, a la zona de la platja del Racó de Platja d'Aro la llevantada va fer aflorar restes de naufragis de diferents cronologies. "Vam localitzar part d'un vaixell de fusta, suposem que del segle XX, que s'ha traslladat fora de la zona de banyistes i s'ha tapat per protegir-lo", explica l'arqueòloga del CASC. I a la zona de l'Estartit, per exemple, el 'Gloria' també ha desenterrat nombrosa munició de principis del segle XIX, que podria ser de la Guerra del Francès, de diferents mides i calibres, i que se suposa que es va llançar des d'una bateria de defensa situada a terra ferma.
Entre els jaciments que el temporal ha destapat, per últim, l'arqueòloga responsable del CASC destaca les restes d'un vaixell, possiblement una fragata de finals del segle XVII, descobertes davant les costes de Salou. "Es tracta d'un vaixell molt desmembrat, amb peces d'artilleria d'aquella època; allò que hem fet és inventariar-lo", conclou Rut Geli.
