SOS Costa Brava demana la retirada de la candidatura a Reserva de la Biosfera de la Costa Brava arran de l'avaluació desfavorable que n'ha fet el Consell Científic del Comitè Espanyol del programa.
En un comunicat, els ecologistes remarquen que la candidatura mai ha estat una demanda del territori i que hi ha "aspectes essencials" en aquesta figura que, al seu parer, "no es donen" sinó que, per contra, "les tendències dominants van en direcció totalment oposada. Entre ells, el model urbanístic.
Segons SOS Costa Brava, la majoria dels ajuntaments que volen obtenir el distintiu, "a la vegada, mantenen una expectatives de creixement urbanístic desaforat" i "a data d'avui, cap municipi, excepte Santa Cristina d'Aro per sentència judicial, ha iniciat la revisió del seu planejament per apostar pel decreixement i per la revitalització de centres urbans i habitatge en desús".
A més, diuen que alguns ajuntaments s'han posicionat públicament en contra del Pla Director Urbanístic de la Costa Brava, com és el cas de Begur i el Port de la Selva.
En relació a la conservació patrimonial, ecològica i paisatgística, asseguren que tots els espais naturals protegits de la Costa Brava estan "infradotats en equips humans i recursos econòmics, cosa que no els permet garantir-ne la conservació".
A tall d'exemple, recorda que segueixen donant-se problemàtiques com la sobrefreqüentació nàutica i el fondeig de cales i praderies de posidònia o que continuen aprovant-se noves granges de porcs o ampliacions de les existents, "malgrat els problemes de contaminació de nitrats que afectes molts dels aqüífers".
SOS Costa Brava també al·lega que la Generalitat continua apostant per l'autopista de la Costa Brava, amb el tercer projecte de prolongació de la C-32 en tràmit i que, recentment, s'hi ha afegit la variant de Torroella de Montgrí i el Pla Especial del Port de Palamós, per atraure grans creuers.
Amb tot, diuen que entenen "la bona voluntat" amb la qual s'ha promogut la candidatura però afirmen que consideren que la figura "no encaixa amb la realitat de la Costa Brava".
De fet, afirmen que "la Costa Brava és, per contra, un territori densament poblat, sotmès al turisme massiu des de fa més de mig segle". Per tant, afegeixen, la prioritat hauria de ser promoure mesures de restauració ecològica i d'adaptació als impactes de la crisi climàtica.
En aquest sentit, diuen que el propòsit de la Diputació de Girona podria "orientar-se millor" posant en marxa la Càtedra de Gestió Integrada de Zones Costaneres que ja es contemplava crear amb el projecte de Reserva de la Biosfera. Una càtedra, remarquen, que exerceixi d'espai de cooperació político-científica per afrontar un futur post-covid sostenible de la Costa Brava, i que la Diputació hauria de dotar de recursos econòmics ordinaris suficients perquè pogués ser capaç d'afrontar "els immensos reptes" que té el territori.
Segons els ecologistes, l'informe del Consell Científic fa una avaluació desfavorable de la proposta arran de "qüestions estructurals insalvables" i derivades de la naturalesa de la Costa Brava com a "destinació madura de turisme massiu". Entre elles, perquè compta amb zones de transició intensament poblades i difícilment reversibles pel que fa al seu model de desenvolupament".
