El Ministeri, a través de l'Advocacia de l'Estat, havia presentat un recurs contra diverses resolucions del Departament d'Educació en matèria d'ús de les llengües vehiculars en l'ensenyament.
El tribunal conclou que de la documentació aportada i de la prova practicada "es desprèn que, en conjunt, l'ús vehicular de la llengua castellana en el sistema d'ensenyament de Catalunya és residual, o almenys així és en una part significativa de centres i grups docents". Això suposa, continua, una "infracció del marc jurídic vigent".
El tribunal constata que correspon fixar un ús vehicular mínim de les llengües oficials que "permetin redreçar l'actual situació contrària a l'ordenament", i fixa el mínim en el 25%, el que implica fer una assignatura troncal en castellà al marge de la pròpia de llengua castellana.
El Ministeri també reclamava que es modifiquessin els impresos de preinscripció escolar perquè els pares tinguessin acreditat que el castellà seria vehicular en tots els cursos. La sala desestima aquest petició perquè considera que amb el percentatge mínim del 25% ja s'estaria complint l'ús de les dues llengües.
A més, remarca que el principi de no discriminació dels alumnes per raó de la llengua establert a l'Estatut imposa un sistema d'una única línia bilingüe, un sistema que "exclou per la seva pròpia naturalesa la llibertat d'opció per part dels usuaris".
Així doncs, el fet que les inscripcions no incloguin l'opció de llengua vehicular no pot ser considerat il·legal.
El Departament d'Educació ja ha dit que recorrerà al Tribunal Suprem la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que estableix un mínim del 25% de l'ensenyament en castellà a Catalunya.
En tot cas però, la conselleria ha defensat que un cop entri en vigor la Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d'Educació (LOMLOE) "deixarà sense efecte" la resolució del TSJC.
El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha dit que la política educativa "no la fan els jutges" i ha lamentat que alguns pretenguin "retornar al passat".
