L'agressor, que pateix un trastorn mental, va ingressar a la Unitat Psiquiàtrica Penitenciària de Brians 1 el 17 de juny passat.
Tot i que l'Audiència de Girona el va absoldre de l'intent d'assassinat, aplicant-li una eximent completa d'alteració psíquica, el mateix tribunal també va acordar que se l'internés un màxim de 7 anys i mig com a mesura de seguretat.
De fet, a la sentència, la Secció Tercera ja advertia que podria ser perillós si no rep tractament psiquiàtric.
Ara, però, l'home podria sortir del mòdul psiquiàtric de Brians 1. El jutjat de vigilància penitenciària que porta el cas, en base a dos informes mèdics, ha proposat que se li modifiqui el règim i que passi a seguir tractament en una comunitat terapèutica.
La decisió es troba ara en mans de l'Audiència de Girona, que és qui haurà de resoldre si ho accepta o no. Avui, a la Secció Tercera –que és qui va dictar sentència- s'ha celebrat la vista de modificació de mesures. Hi han assistit totes les parts i també l'intern, a qui han traslladat a Girona des de Brians 1 (i que ha decidit no fer ús del seu dret de paraula).
La fiscalia i les acusacions s'oposen a la mesura, perquè la veuen "molt prematura". La fiscal ha recordat que l'home té "un passat greu i perillós" i creu que no hi ha garanties que, si l'home surt de Brians 1, no torni a caure en les addiccions. A més, també sosté que la proposta perquè abandoni el mòdul psiquiàtric no està "ben estructurada" i demana que s'acompanyi d'un pla "que garanteixi sense dubtes" que, si surt, no tornarà a agredir ningú.
En la mateixa línia també s'ha expressat l'advocada de l'acusació, Mònica Tarradellas. "Ens hi oposem profundament", ha dit al tribunal. Tarradellas ha definit "d'imprecisos" els informes que avalen el canvi de règim i ha demanat a l'Audiència que demani al jutjat de vigilància penitenciària ampliar la seva proposta. Entre d'altres, Tarradellas reclama que "per garantir la seguretat" es disposi d'un pla de seguiment, a un any o un any i mig vista, per assegurar que l'home no només està rehabilitat de les addiccions, sinó que la malaltia mental de base que pateix està controlada.
A més, l'advocada també creu que "entre la presó i el seguiment ambulatori" la franja és àmplia, i es poden fer passos intermitjos entre una mesura i l'altra (com ara ingressos tancats en un psiquiàtric). I en aquest sentit, ha destacat que, a l'hora de proposar que l'home segueixi tractament en una comunitat terapèutica, el jutjat de vigilància no precisa si aquest ha de ser en règim "obert o tancat".
Per la seva banda, l'advocat de la defensa, Joan Pere Zapata, ha posat l'accent en el fet que la proposta del jutjat de vigilància penitenciària s'acompanya de dos informes mèdics emesos per facultatius. "S'hi conclou que el tractament a través d'una comunitat terapèutica serà una mesura positiva", ha afirmat Zapata.
L'advocat, que ha demanat al tribunal de l'Audiència que adeqüi el règim a allò que proposa el jutjat, entén que l'home ha de sortir del mòdul psiquiàtric i, "per referència", seguir tractament a la Xarxa de Salut Mental. En aquest cas, al psiquiàtric de Salt, que és on residia. "A més, això permetrà que mantingui el contacte amb la família, que també és un control i una contenció", afirma Zapata.
Ara, després d'escoltar les parts, serà l'Audiència de Girona qui resoldrà.
L'apunyalament a la treballadora social de Salt va passar el 23 de novembre del 2018. L'home va abordar la víctima pel carrer, quan anava a fer una visita domiciliària amb una companya de feina, i li va clavar dues ganivetades.
L'Audiència, però, el va declarar "no culpable per falta d'imputabilitat" de l'intent d'assassinat perquè patia "una clínica delirant de perjudici i paranoide" que li va anul·lar "la capacitat de judici i raonament". Segons la sentència, el processat feia "interpretacions delirants de la realitat" i atribuïa a la víctima la identitat d'una exparella que tenia al Marroc i creia que el perseguia, l'assetjava i li feia bruixeria.
