Nou pas endavant per trobar una alternativa al ramal dels 400 kV de Riudarenes.
Aquest dimecres, durant la reunió de la taula de treball, Red Eléctrica s'ha compromès a estudiar alternatives al projecte que havia presentat la companyia. En concret, el que proposa construir 41 torres al llarg de 17 quilòmetres, i que fa passar el ramal de la MAT aeri pel mig de les Guilleries.
Segons ha explicat el director general d'Energia, Manel Torrent, REE analitzarà tres possibles traçats. Dos d'ells sortirien des de la subestació dels 400 kV a Bescanó i des d'aquí enllaçarien amb la de Riudarenes. Un d'ells passa més a tocar de l'aeroport de Girona, a Vilobí d'Onyar i ressegueix el corredor de l'AP-7; l'altre, se'n desviaria més i passaria per l'interior. La tercera alternativa contempla que l'alimentació vingui des del nord, procedent de Sant Celoni.
Red Eléctrica sosté que la línia ha de servir per donar servei "de qualitat" als municipis de la zona, i en especial als de la Costa Brava sud (que tenen pics de consum en moments puntuals de l'any com l'estiu).
La trobada, com ha concretat Torrent, ha permès avançar en el compromís "d'escoltar tots els actors" a l'hora d'analitzar alternatives al ramal de la MAT. Allò que queda descartat, però, és la possibilitat de no tirar endavant una línia elèctrica –sigui com sigui- tot i "l'impacte" que genera sobre el territori. I és que des de la Generalitat reconeixen que la construcció d'una línia elèctrica "no és agradable" pels veïns, però assenyalen que es tracta d'una obra "necessària" per donar resposta a les necessitats de la zona.
El director general d'Energia explica que la reunió d'aquest dimecres ha servit perquè Red Eléctrica i Endesa exposessin els motius de la construcció de la línia. "Un cop t'expliquen la necessitat d'aquesta infraestructura es fa molt complicat dir que no. Els alcaldes han fet un acte de responsabilitat i tots estan oberts a veure quines són les possibilitats que s'ofereixen", assenyala Torrent.
A partir d'ara les reunions han de servir per trobar punts de trobada entre els pobles afectats. Per això, el director general d'Energia no s'ha volgut posicionar sobre quina serà l'aposta de la Generalitat, fins que tingui les valoracions dels diferents ajuntaments. En tot cas, es dona per fet que, si no tota la línia, gran part d'ella serà aèria.
Amb la taula de treball, la Generalitat vol reivindicar el paper del Govern a l'hora de planificar i tramitar les infraestructures elèctriques de transport i que arran de l'aplicació del 155 han quedat dissoltes.
Més enllà de la seva funció consultiva en les labors de disseny i planificació, des de l'any 2018 la Generalitat ja no disposa de competència en matèria de tramitació d’aquestes infraestructures, ja que l’Estat va denunciar el conveni que tenia des de feia 30 anys amb el Govern perquè assumís aquesta labor.
Torrent reconeix que des de REE i Endesa se'ls escolta però que "no tenen l'última paraula" i per tant, la posició del Govern en aquest sentit és "molt feble".
Pel que fa a terminis, des de la Direcció General d'Energia expliquen que actualment es treballa per poder tirar endavant la línia en el període de planificació 2021–2026 que ha d'aprovar l'Estat. Torrent explica que els operadors, distribuïdores i la mateixa Generalitat van enviar els requeriments a REE i aquesta ho planifica.
Un cop fet, el Ministeri és l'encarregat d'aprovar-ho i a partir d'aquell moment es comença a executar. És a dir, que la darrera paraula la té l'Estat. Torrent explica que ha demanat una reunió amb el director general de Política Energètica per saber en quin estat es troba ara el pla, però assenyala, que pot anar "bastant ràpid".
