L'operació 'Basalto' s'ha saldat amb 27 detinguts, 23 dels quals eren receptors de les transferències fraudulentes (coneguts com mules), i quatre més s'encarregaven de la cava captació.
La investigació va començar el mes d'octubre de l'any passat i es va tancar aquest mes de gener amb l'arrest dels implicats, tots veïns de sis localitats de la demarcació de Girona. En només tres mesos, van aconseguir estafar més de 292.000 euros.
Segons la Policia Nacional, aquest tipus d'estafa anomenada 'SIM swapping' ha experimentat un creixement notable en els últims temps i permet amb delinqüents endur-se grans quantitats de diners. És habitual en organitzacions criminals molt organitzades que necessiten de la participació de persones que rebin els diners i els facin arribar els seus responsables.
El tret diferencial d'aquestes estafes i "l'alt impacte" que pateixen els afectats perquè poden perdre tots els seus estalvis i, en algunes ocasions, fins i tot tenir crèdits contractats al seu nom i amb tot el capital retirat. El que implica que el deute està pendent de pagament.
Els integrats del grup aconsegueixen els credencials i contrasenyes per accedir a la banda online de les víctimes. Allà, aconsegueixen les seves dades i, en especial, el número de telèfon associat al compte.
Actualment, la majoria de les operacions que es fan de manera telemàtica requereixen un mecanisme de verificació secundari per fer una transacció. Això permet identificar el client. Per fer-ho, el número de telèfon és essencial perquè el banc demana la confirmació d'aquestes operacions a través de missatges o aplicacions instal•lades als terminals.
Per aquest motiu, els delinqüents utilitzen les dades obtingudes per fer un duplicat de la tarjeta SIM. Quan la tenen, poden buidar els comptes perquè són ells els que reben els missatges de verificació. A més i en la majoria de casos, aquest procés passa desapercebut per la víctima perquè només se'n pot adonar si perd la cobertura. I és que un cop el lladre activa la SIM clonada, l'afectat deixa de tenir la seva operativa i es queda sense línia.
Malgrat això, com es tracta d'una estafa poc coneguda, normalment els perjudicats no associen la incidència amb l'entrada fraudulenta als seus comptes.
Per apropiar-se dels diners, però, necessiten de la participació de persones que els rebin i que els facin arribar als responsables. Aquestes persones, anomenades 'mules bancàries' transfereixen els diners o els treuen dels caixers per entregar-los als membres de la organització, quedant-se amb un percentatge dels diners sostrets.
La major part dels detinguts en aquesta trama són joves d'entre 18 i 25 anys. L'organització els va captar a través d'algú del seu entorn proper o bé a través de xarxes socials, amb promeses de feina i l'oportunitat de guanyar molts diners en poc temps i amb poc esforç.
La policia recorda que la major part d'aquestes estaves es poden evitar mantenint protegides les dades personals i contrasenyes. Per això, recomanen mantenir l'antivirus actualitzat, evitar descàrregues sospitoses o de dubtosa procedència, no compartir dades essencials o limitar l'import de les operacions.