La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, recull que en una hora indeterminada de la matinada del 7 de juliol del 2019, la víctima i l'acusat es van conèixer a l'interior de la discoteca Millennium de Sils.
Segons es detalla van estar "conversant, ballant i fent-se petons de manera voluntària i consentida".
Cap a les sis del matí, argumenta el tribunal, van anar plegat fins als lavabos de Millennium i van "mantenir relacions sexuals amb penetració". Segons la sentència, "no ha resultat acreditat" que les relacions no comptessin amb el "consentiment" de la víctima, ni que l'acusat utilitzés "violència o intimidació per doblegar la seva voluntat". També apunta que, al judici, no s'ha acreditat que l'acusat "fes cas omís a una hipotètica petició de la noia de cessar en la penetració".
L'Audiència sí que considera provat que, en el transcurs de la penetració, la víctima va patir lesions a la zona genital que li van provocar sagnat però conclou que "no ha quedat acreditat que aquestes lesions fossin causades intencionadament per l'acusat" ni que siguin el resultat "de la violència utilitzada per vèncer una hipotètica oposició" de la noia a "mantenir relacions sexuals".
A l'hora de dictar la sentència absolutòria, el tribunal remarca que les lesions vaginals podrien ser compatibles amb una agressió sexual però, també, amb el relat que va fer l'acusat al judici "d'una penetració sense la deguda preparació, brutal si es vol, en una postura forçada, però no necessàriament d'una penetració inconsentida".
La víctima va explicar al judici que gairebé no recordava res d'aquella nit però tenia marcat el moment dels fets quan, segons va declarar, l'acusat la va abordar per l'esquena mentre estava netejant la tassa del vàter i la va violar.
El tribunal remarca que hi ha "dues versions dels fets" i que el dret penal "no consisteix en un joc d'hipòtesis ni de determinar quina és la més probable". En aquest sentit, la sentència subratlla que l'acusació ha de provar els fets més enllà de "tot dubte raonable" i apunta que això "no passa en aquest cas": "L'anàlisi de tot el material probatori fa també plausible el relat de l'acusat i, fins i tot, un possible relat que sigui una combinació d'ambdós". El tribunal analitza les declaracions de la víctima i l'acusat, dels testimonis i l'anàlisi del recorregut que van fer aquella nit enregistrat per les càmeres de videovigilància de la discoteca.
Així, partint del principi d''in dubio pro reo', i per "no haver-se pogut demostrar més enllà de tot dubte raonable que l'acusat va agredir sexualment la víctima", la sala l'absol del delicte d'agressió sexual i del delicte de lesions del quals l'acusaven.
La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs al TSJC.
