Habitualment, la temporada dels firaires comença amb l'arribada de la primavera i s'allarga fins a la tardor, L'any passat, per tant, el sector estava a punt d'arrencar la temporada però la pandèmia ho va impedir.
Al desembre, la Generalitat va aprovar una ajuda d'1,8 milions d'euros al sector mitjançant un pagament únic de 6.000 euros, que segons el president del Gremi, Marcos Orus, només ha servit per "tapar quatre forats". "Som l'únic sector que no hem obert en cap moment", lamenta.
Mentrestant, els firaires han hagut de seguir assumint les despeses, entre d'altres, de les assegurances de les atraccions, de les revisions dels enginyers per certificar-ne la seguretat, el lloguer de les naus on guarden els vehicles i dels impostos de circulació corresponents a un any sense cap ingrés econòmic. "No entenem que paguem tots els impostos i no tinguem dret a treballar mentre d'altres col·lectius ho poden fer amb restriccions", afegeix el firaire i vocal de l'entitat Enrique Granell.
Tant Orus com Granell expliquen que el Procicat els va aprovar un pla sectorial a l'octubre passat –de fet Catalunya és l'únic territori de l'Estat que en disposa- però des d'aleshores no han pogut tornar a treballar. "Per què ens heu aprovat el pla sectorial? Per dir-nos que no?", critica Granell. El firaire veu, en canvi, com en d'altres indrets de l'Estat sí que es permet l'activitat, per exemple, a Sevilla, València, Valladolid o Madrid. "Quina diferència hi ha entre Madrid, Andalusia i nosaltres? A Catalunya, el virus és més contagiós?", es pregunta.
Aquest pla sectorial va fer pensar als firaires que podrien treballar per Nadal, com sí ho van poder fer fires com les Santa Llúcia, el port de Barcelona i la Gran Via, o els circs. "Amb nosaltres, pel que sigui, no va ser possible", lamenta el president, Marcos Orus. Tot i que el document es va elaborar a la primavera, no va ser aprovat fins a l'octubre, quan ja havien passat les festes majors de l'estiu.
Davant la incertesa actual, Orus reclama una altra ajuda per als firaires per sobreviure econòmicament -molts han hagut de recórrer a Càritas o a familiars- i un tercer paquet per quan d'aquí uns mesos puguin tornar a l'activitat. En aquest cas, proposa que estiguin condicionades al cost de tornar a sortir i que cada petita empresa aporti la documentació necessària a les administracions perquè en fixi els imports.
La professió de firaire està fortament lligada a la tradició familiar i hi ha casos d'atraccions regentades per la quarta i cinquena generació. La primera temporada s'ha aguantat "com s'ha pogut", segons Orus, que pronostica que una segona sense ingressos seria inviable. "Si aquest temporada no poguéssim tornar a la feina, hi hauria famílies que no podrien tornar a ser firaires", augura.
Per la seva banda, Granell veu com en el seu cas particular, als 56 anys, "ja és molt difícil reinventar-se" després de tota la vida treballant com a firaire. "He treballat molt, però en el sector. On vaig a demanar feina?", assenyala el vocal del gremi, que remarca que el negoci s'ha desvaloritzat ja que si els firaires es volguessin vendre les atraccions l'activitat no està permesa. "Que vingui algú i ens expliqui la fórmula per què nosaltres puguem sobreviure a la pandèmia", finalitza.
Amb tot, Granell no descarta noves mobilitzacions "on faci falta" si quan es concreti una nova desescalada i s'obrin parcs com el Tibidabo o Port Aventura la Generalitat segueix sense permetre que els firaries reprenguin l'activitat. L'any passat, el col·lectiu ja va organitzar una marxa lenta a les vies d'accés a la ciutat de Barcelona i es va manifestar a les portes del Parlament.
