La campanya d'excavacions al jaciment de Sarrià de Ter, duta a terme per arqueòlegs vinculats a la Universitat de Girona, ha durat cinc setmanes.
S'ha centrat a la zona nord, la part que acollia la zona productiva de la vil·la romana, que té una cronologia que abasta des del segle I aC fins al IV dC.
Els arqueòlegs han excavat una zona d'uns 50 metres quadrats, que ha permès descobrir nous espais d'aquesta àrea. En destaca part d'un pati enllosat, construït durant la primera meitat del segle I dC, que estava envoltat per dipòsits i altres estances destinades a producció.
El seu paviment estava format per grans blocs de pedra nummulítica de tipus granític. La directora de l'excavació, l'arqueòloga Ana Costa, destaca que "no és habitual" trobar un pati enllosat com aquest a les àrees de producció d'una vil·la romana. Cosa que, de retruc, confirma la importància que va tenir la del Pla de l'Horta (que va viure el seu apogeu a l'època imperial).
"Es tracta d'un paviment de grans dimensions i les pedres, segurament, vindrien de força lluny; per tant, la inversió que es va fer pensem que estaria vinculada a suportar grans pesos", concreta Costa. Segurament, els dels carros que arribaven o sortien de la vil·la romana, carregats amb productes del camp. "Sabem que al Pla de l'Horta hi havia bous itàlics de grans dimensions, que arrossegaven grans carros; i això podria explicar ben bé el per què d'aquest enllosat", diu l'arqueòloga.
En paral·lel, la campanya d'aquest 2021 també ha permès posar al descobert un gran atuell de terrissa –un dolium- que s'utilitzava per emmagatzemar aliments. Està situat a l'extrem d'una de les habitacions i, com se solia fer a l'època, tres quartes parts estaven enfonsades per sota el nivell del paviment (perquè això permetia estabilitzar-los).
"Es cobrien amb un tap de fusta i a dins s'hi posava gra o oli", explica Costa. Al del Pla de l'Horta, però, allò que s'hi ha trobat a dins són restes que els esclaus hi van llançar al segle IV dC, quan la vil·la romana es va abandonar.
En concret, s'hi han trobat esquelles de bous i d'oví o cabrum, i també ossos d'animals. N'hi havia de conill, de xai, de gos, de gat i de toixó. I segons explica l'arqueòloga "molts d'ells van ser per consum humà, el gos inclòs".
A més, a dins el dolium també han aparegut carbons, granes i cendres. Ana Costa concreta que aquests elements de rebuig "aporten una instantània" del declivi de la vil·la, i que el seu estudi permetrà conèixer tant la flora com el paisatge de l'època, i també "saber com s'alimentaven els residents en aquest moment final".
A més del pati enllosat i el dolium, durant les excavacions els arqueòlegs també han trobat les restes d'un dipòsit i una habitació que tenia tot el terra pavimentat amb morter hidràulic. "Es tracta d'una zona de treball que patiria si s'hi vessés líquid i, per garantir-ne la impermeabilitat, es va pavimentar", diu Ana Costa.
Saber què s'hi produïa allà, però, quedarà per a properes campanyes. Les excavacions d'anys anteriors sí que han permès certificar que en un altre espai de la vil·la romana del Pla de l'Horta s'hi feia vi, que es venia a l'antiga Gerunda i s'exportava a d'altres mercats. Però la producció que hi havia en aquestes estances, de moment, és una incògnita.
"Especulem que podria ser oli, però confiem poder-ho confirmar amb noves excavacions", diu Costa. Entre d'altres, localitzant vestigis (com ara premses) que ho certifiquin. "Les vil·les romanes tenien un esperit autàrquic; és a dir, que s'autoabastien", diu Costa, en referència a la producció agrícola que es podria fer a la zona que ara s'ha excavat.
En paral·lel, durant properes campanyes, els arqueòlegs també volen intentar esbrinar on se situaven les estances dels esclaus. Tot i que això pot ser difícil –perquè si eren de fusta, no s'haurien conservat- sí que podrien quedar-hi marques dels posts o bé de les llars de foc.
Per últim, la campanya d'aquest 2021 també ha desenterrat traces d'altres parts de la zona productiva. Moltes, fetes amb murs de pedra lligada amb fang. "Hem de tenir en compte que aquesta zona de la vil·la havia de ser útil i efectiva, no calia que fos bonica com la part residencial", diu Ana Costa.
La vil·la romana del Pla de l'Horta es va començar a excavar de manera recurrent a partir del 2008. I quatre anys més tard, el jaciment va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Les excavacions a la part residencial han permès posar al descobert les antigues estances, algunes amb mosaics, o les restes d'una gran font ornamental.
Ara, el jaciment encara la museïtzació. I de fet, en breu s'obrirà al públic. Això sí, de moment només s'hi faran visites guiades. L'alcalde de Sarrià de Ter, Narcís Fajula, explica que s'ha habilitat un circuit al jaciment –sobretot, a la part residencial- que permetrà contemplar-lo. "Ens enorgulleix molt que la vil·la romana sigui visitable, perquè el jaciment ho mereix", conclou.
