La fiscalia sol·licitava 12 anys de presó per un delicte violació i un delicte d'agressió sexual. També demanava 10 anys de llibertat vigilada i que no es pogués apropar a menys de 300m de les víctimes durant 5 anys.
En concepte de responsabilitat civil, volia que les indemnitzés amb 6.000 i 10.000 euros. Les dues acusacions particulars demanaven, en total, una condemna de 17 anys.
La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la qual ha estat ponent el magistrat Ildefons Carol, recull que cap a les quatre de la matinada del 26 de juny del 2016 l'acusat va coincidir amb la denunciant menor d'edat a la zona de barraques. "Ella li va demanar un cigarret i ell es va oferir a anar a fumar junts a un lloc apartat, situat uns metres més enllà d'on el processat estava amb els seus amics", exposa el tribunal.
Segons la sentència, però, "no ha quedat acreditat" que un cop allà l'acusat "la sotmetés a actes de caràcter sexual consistents en petons, tocaments a la zona de la vulva, ni que li introduís la mà per dins la roba interior", tal com sostenien les acusacions.
Una hora més tard, cap a les cinc de la matinada, el processat va coincidir amb l'altra denunciant, de 18 anys. Els dos es "coneixien de vista" perquè treballaven en un mateix establiment de restauració de la Fosca. "Van anar junts a la platja a fumar, allunyant-se uns metres de les barraques fins a asseure's a la sorra", argumenta el tribunal.
L'Audiència considera que, ja a la platja, es van començar a petonejar i van començar una relació sexual amb penetració. "El processat va cessar quan la denunciant li va dir que parés", afegeix la sentència. Segons el tribunal, de les proves practicades al judici "no ha quedat acreditat que l'acusat la sotmetés contra la seva voluntat".
El tribunal exposa que els declaracions que les dues noies han fet al llarg del procediment no compten amb cap corroboració perifèrica –ni testimonis ni lesions- i, per contra, aprecien "contradiccions internes" o, fins i tot, "incoherències palpables" en els seus relats.
Per això, conclouen que les declaracions de les denunciants no resulten "prova de càrrec suficient per si mateixes" per fonamentar una condemna i absolen l'acusat.
